La Copa del Rei, en els darrers anys, s’ha convertit en un títol menor que els equips grans han rebutjat sense masses miraments. De fet, cal reconèixer que el format i l’organització són caòtics, es va canviant de partit únic a doble partit o uns entren abans i els altres més tard, les seves contraprestacions són menors, només dóna entrada a la Copa de la UEFA i la desatenció del públic i dels mitjans es força evident fins que no s’arriba al tram decisiu. Tot això, més l’enorme càrrega de partits que suporten els grans clubs, han convertit a la Copa en la plataforma de salvació d’equips de la zona mitja de la classificació. Saragossa, Espanyol, Betis, Deportivo... són el principals exponents d’equips ‘Copa’. Ara bé, tot i l’aparent desprestigi de la competició, un títol sempre té el seu valor i jugar una final sempre t’aporta una motivació especial. Així, em sembla lògic que un equip gran que es troba quasi per casualitat als quarts de final del torneig hagi de lluitar per assolir un trofeu que li ha donat moltes satisfaccions al llarg de la història. Aquesta és la situació del Barça. Els blaugranes es troben amb el partit de tornada a Saragossa, 0-1 a l’anada, enmig d’una sèrie de partits vitals. Saragossa, Sevilla, Liverpool i Madrid són els quatre rivals que ens esperen. Sembla lògic situar la tornada de la Champions com el partit més important però el dilema es situa en la dicotomia Lliga - Copa. Anem a per totes a la Copa i reservem jugadors a la Lliga? Donem menys importància a la Copa i ens centrem en la Lliga que és on tenim més possibilitats d’èxit? Hem d’anar a per totes i intentar abrasar-ho tot amb el risc de sortir-ne perjudicat? La meva idea inicial és la de no sacrificar cap dels fronts oberts però la realitat em diu que a la Copa s’intentarà, veure’m si s’aconsegueix, a Liverpool sortirem, cosa lògica, amb tot el que tinguem i a Sevilla i amb el Madrid intentarem no cedir terreny, vegis l’empat com a bon resultat. La Champions no té preu, la Lliga és llarga i no se’ns pot escapar i la Copa pot ser el complement per confirmar una temporada excel·lent. Tot està en joc.
El Microscopi
Eto’o serà baixa pel partit a Saragossa. Hi ha qui no entén el peculiar retorn d’Eto’o a l’equip. Ara no hi és, ara és titular, ara no entra a la convocatòria. Home, em sembla lògic pensar que està molt just de forma i que jugar dos partits en tres dies és sotmetre el genoll a un esforç excessiu. D’aquí en endavant veurem com resolem l’assumpte. Això sí, titular a Liverpool.
El Telescopi
Ja fa un any de la renuncia del ‘Ser Superior’ a la presidència del Reial Madrid. Va construir el vaixell i el va abandonar quan s’enfonsava. Després ja sabeu com continua la història: “El Club de la Comedia”. Impagable.
La Frase
Pepe León, president del Betis: “Si José María del Nido viene con la policía y nos obligan a que pase, tendremos que aceptarlo, pero no nos hacemos responsables de lo que pueda pasar”. Els directius del Betis i del Sevilla, més l’insuperable Calderón, són del poc que posa la salsa a un entorn futbolístic molt apagat.
El Microscopi
Eto’o serà baixa pel partit a Saragossa. Hi ha qui no entén el peculiar retorn d’Eto’o a l’equip. Ara no hi és, ara és titular, ara no entra a la convocatòria. Home, em sembla lògic pensar que està molt just de forma i que jugar dos partits en tres dies és sotmetre el genoll a un esforç excessiu. D’aquí en endavant veurem com resolem l’assumpte. Això sí, titular a Liverpool.
El Telescopi
Ja fa un any de la renuncia del ‘Ser Superior’ a la presidència del Reial Madrid. Va construir el vaixell i el va abandonar quan s’enfonsava. Després ja sabeu com continua la història: “El Club de la Comedia”. Impagable.
La Frase
Pepe León, president del Betis: “Si José María del Nido viene con la policía y nos obligan a que pase, tendremos que aceptarlo, pero no nos hacemos responsables de lo que pueda pasar”. Els directius del Betis i del Sevilla, més l’insuperable Calderón, són del poc que posa la salsa a un entorn futbolístic molt apagat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario