Samuel Eto’o: Situació d’emergència

Aquest matí volia escriure un article sobre la situació d’Eto’o, sobre la seva negativa a entrar a jugar contra el Racing i quines conclusions en treia. La meva visó era clara: Eto’o tenia moltes ganes de jugar, volia augmentar la seva incidència en l’equip, volia fer palès el seu esforç per tornar a l’equip en els partits clau de la temporada i el premi de sortir 5 minuts li semblava molt menor, s’havia enfadat i punt, només era qüestió de disculpar-se i tornar a començar. El meu article s’hauria titulat: “Eto’o ambiciós dins i fora del camp” i s’hagués centrat en les virtuts i els defectes d’un guanyador com el camerunès.

Ara, oblideu el paràgraf anterior i centrem-nos en la realitat que estem vivint. Jo ja sabia que Eto’o venia a Vilafranca, per qüestions de proximitat geogràfica, i no em feia massa gràcia. Tot i això, pensava que els que l’envolten ja l’haurien tranquil·litzat i l’acte serviria per anar posant les coses al seu lloc. M’he equivocat del tot. A la ciutat on va debutar com a jugar del Barça, Eto’o ha incendiat de forma evident la convivència al vestidor i a fet trontollar els ciments del barcelonisme. Amb un to agressiu i fora de lloc a criticat durament a Ronaldinho per les seves declaracions apel·lat a la importància del grup per sobre de les individualitats, a Sandro Rosell i a la seva tropa dins el vestidor i la seva cort mediàtica i, el que més m’ha estranyat, ha criticat a Rijkaard per exposar la seva conducta davant els mitjans de comunicació. Han estat crítiques molt dures i, el que més em preocupa, han estat premeditades i poden ser, en part, la veritat del que passa en un vestidor, fins ara, aparentment tranquil. Tot i la meva crítica, em vull posar al seu lloc, em cal pensar el que l’ha fet optar per aquesta opció. Potser pensa que ell s’havia esforçat molt per estar a disposició de l’entrenador i que es mereixia una entrada progressiva a l’equip per arribar als partits decisius en una forma acceptable. Veient que la progressió de minuts no existeix s’enfada i no surt a jugar, Rijkaard el critica i Eto’o pensa que potser l’hauria d’haver protegir com quan Ronaldinho i Deco van arribar tard de les vacances de Nadal. A més, surt el crac brasiler i li dóna lliçons de com ajudar al grup. Eto’o explota i el final de la història ja el coneixeu.

Escrivint aquestes línies em sento estrany, descol·locat i amb la sensació de que alguna cosa s’ha trencat. Eto’o és una de les meves debilitats, el defenso a mort però aquestes declaracions m’han deixat sense paraules. La veritat és que només puc exposar la situació, encara no em veig amb cor de prendre una posició radical. La meva confiança és que tot es pugui arreglar però no les tinc totes amb mi. Només em manca fer una pregunta com a reflexió final: Com és possible que no siguem capaços d’estar més de dos o tres anys tranquils, amb un equip guanyador, amb l’afició contenta...? Ara ja entenc perquè tenim tan pocs títols a les vitrines.

El Microscopi
La roda de premsa del president Laporta parlant de la situació d’Eto’o, vistes les declaracions del camerunès, ha passat a ser còmica. Ha parlat de manca de temps per esclafar i que tot s’arreglaria ràpidament. Sense comentaris.

El Telescopi
A Madrid encara no es creuen que la sort els somrigui d’aquesta manera. Amb un equip de segon nivell, una crisi institucional sense precedents, un president que lluita per desbancar a Gaspart del museu dels horrors i després de perdre la final de la Copa de bàsquet contra el Barça veuen com s’esquerda la unit a ‘Can Barça’ i ho fa un dels jugadors clau de la plantilla, aquell amb el que tenen malsons de forma constant.

La Frase
Per treure dramatisme a la crònica del dia. “Tienes la misma cara de maricón que tu tío”. Del Nido a un conseller del Betis i nebot de Lopera, el que el va intentar tirar escales avall. Quin exemple pels aficionats.