Després d’aquell fatídic partit contra el Werder Bremen, un cop completat un llarg i dur procés de recuperació i superat el primer i polèmic retorn a l’equip va arribar Eto’o. Ho va fer, a més, quan més se’l necessitava. El Barça estava travessant una crisi que amenaçava en deixar-lo fora de la Champions i la Copa del Rei i amb seriosos problemes a la Lliga. Estàvem en una penosa travessia del desert i va aparèixer un oasi. Es va encendre un far des d’on guiar a bon port a un equip que navegava sense rumb o, més ben dit, caminava cap al desastre esportiu. Mobilitat, pressió, presència, gol i un munt d’intangibles han acompanyat l’entrada del camerunès a l’equip. Amb Eto’o, que no deu estar a més del 50%, s’obren vies d’esperança per afrontar els reptes que se’ns presenten. Parlo d’esperança i, en cap cas, d’eufòria. Eto’o ha donat un nou aire a l’equip i el joc global i l’individual ja han millorat. Tot i això, el rival d’ahir era fluix, un ferm candidat al descens, i no ens podem creure que l’equip ha millorat per obra d’un miracle que no existeix. Ara bé, es va jugar amb més rapidesa, amb alegria, amb mobilitat. L’equip destil•lava un aire positiu que contrastava amb el pessimisme generalitzat. Hem fet un petit pas endavant. El futur immediat dictarà sentència.
El Microscopi
Quan tothom pensa en les remuntades a Saragossa i Liverpool centrant-se en els llocs d’atac, jo també penso en la zona defensiva. Hi ha hagut massa canvis de peces i això s’ha notat en la inseguretat i en els múltiples errors comesos. La meva proposta és la de col•locar a Oleguer de lateral dret, Zambrotta a l’esquerra, Puyol i Thuram al centre i Márquez de pivot defensiu. Sigui aquesta combinació o en sigui una altra, cal consolidar la defensa. No comencem la casa per la teulada.
El Telescopi
Enèsim apunt referit a la ineptitud dels equips que haurien de disputar la Lliga al Barça. Queda palès, de nou, que el Barça és l’únic que pot perdre la competició. Ningú vol ni pot guanyar-la sense un improbable enfonsament barcelonista. Capítol apart mereix el Madrid. Sincerament, fan un joc impropi, de baix nivell, amb jugadors de tercera fila i amb un entrenador que dóna per bo un miserable i regalat empat. Senyors, gaudim de l’espectacle.
La Frase
John Terry, jugador del Chelsea, després de la brutal patada que va rebre al cap: “Me sigo sintiendo un poco raro”. Company, si sents dolor és que encara ets viu, celebra-ho.
El Microscopi
Quan tothom pensa en les remuntades a Saragossa i Liverpool centrant-se en els llocs d’atac, jo també penso en la zona defensiva. Hi ha hagut massa canvis de peces i això s’ha notat en la inseguretat i en els múltiples errors comesos. La meva proposta és la de col•locar a Oleguer de lateral dret, Zambrotta a l’esquerra, Puyol i Thuram al centre i Márquez de pivot defensiu. Sigui aquesta combinació o en sigui una altra, cal consolidar la defensa. No comencem la casa per la teulada.
El Telescopi
Enèsim apunt referit a la ineptitud dels equips que haurien de disputar la Lliga al Barça. Queda palès, de nou, que el Barça és l’únic que pot perdre la competició. Ningú vol ni pot guanyar-la sense un improbable enfonsament barcelonista. Capítol apart mereix el Madrid. Sincerament, fan un joc impropi, de baix nivell, amb jugadors de tercera fila i amb un entrenador que dóna per bo un miserable i regalat empat. Senyors, gaudim de l’espectacle.
La Frase
John Terry, jugador del Chelsea, després de la brutal patada que va rebre al cap: “Me sigo sintiendo un poco raro”. Company, si sents dolor és que encara ets viu, celebra-ho.
1 comentario:
El Bilbao va fer més pel Barça que el propi Eto'o. El Barça a de demostrar si ha tornat ara. On pot quedar fora de copa i champions. A la Lliga se l'has veura amb el Sevilla i amb el penós Madrid... que igual treu algun puntet del Campo Nou. Això si, la Lliga es blau grana perquè cap altre equip la vol guanyar...
Publicar un comentario