Veient el partit del Barça a València em queda la sensació d’haver vist a un equip que la sap tocar, que controla, que està ben posicionat, que exerceix un cert domini però que no té ‘punch’ ofensiu, ni marca ni crea perill. Un conjunt que s’oblida per complert d’anar a buscar el gol, dubitatiu, excessivament conformista i que es veu clarament superat per l’única i coneguda arma ofensiva del seu rival. Tothom coneix al València: Ordre defensiu, contundència al mig camp i rapidesa al davant per aprofitar els contraatacs. Doncs l’abc del futbol dels valencianistes és el que, de nou, ha desarmat a l’equip blaugrana. Abans dels gols hem vist a un Barça adormit i passiu o, pels positius, dominador i segur, dos visions que, a la llarga, venen a ser el mateix i reporten els mateixos resultats. Revivim la manca de perill i oportunitats de Pamplona, Sevilla o Getafe. Toc i més toc sense profunditat, pilota al peu perquè si va a l’espai no l’agafaré, poca lluita cos a cos i a esperar una falta o una jugada a pilota parada per crear perill, aquesta ha estat la trista realitat. Arriben els gols, el València se sent definitivament còmode i la reacció del Barça segueixi sent molt escassa. Manquen recursos, tot i l’entrada de Messi, Deco ens condiciona amb una expulsió absurda i evidenciem una falta de gol alarmant. Finalment s’escurcen distàncies, a pilota parada evidentment, però el gol no ens serveix ni per concebre una mínima esperança de puntuar, massa tard.
Cal estar preocupats perquè no hem pogut donar un cop d’autoritat i eliminar a un rival, segurament el més consistent, en la lluita pel títol. També ens queda la preocupació de saber que no som capaços de vèncer als rivals d’entitat i que els nostres jugadors importants, en l’estat actual, no són resolutius. La Lliga està oberta i ens hem de resignar a lluitar per ella fins al final. Paciència, optimisme i enyorança d’aquell Barça espectacular i contundent de la passada temporada. Encara queda molta història per escriure.
El Microscopi
Dimecres arriba el Liverpool amb un model molt semblant al del València, crec que amb menys fiabilitat defensiva. Una prova de foc que hem d’afrontar amb optimisme, amb Messi de titular, amb un Ronaldinho més digne, amb una defensa més contundent, amb un davanter de garanties, amb un públic entregat...
El Telescopi
El més destacat de la jornada del cap de setmana és la confirmació de dos descensos avançats. Nàstic i Real Societat són carn de segona. Només un miracle els pot permetre salvar la categoria i de miracles, creieu-me, no n’hi ha gaires.
La Frase
Capello: “Tenemos pocas ayudas de los árbitros”. Estimat Fabio, quins grans temps aquells en què entrenaves a la Juve i teníeu als arbitres comprats.
Cal estar preocupats perquè no hem pogut donar un cop d’autoritat i eliminar a un rival, segurament el més consistent, en la lluita pel títol. També ens queda la preocupació de saber que no som capaços de vèncer als rivals d’entitat i que els nostres jugadors importants, en l’estat actual, no són resolutius. La Lliga està oberta i ens hem de resignar a lluitar per ella fins al final. Paciència, optimisme i enyorança d’aquell Barça espectacular i contundent de la passada temporada. Encara queda molta història per escriure.
El Microscopi
Dimecres arriba el Liverpool amb un model molt semblant al del València, crec que amb menys fiabilitat defensiva. Una prova de foc que hem d’afrontar amb optimisme, amb Messi de titular, amb un Ronaldinho més digne, amb una defensa més contundent, amb un davanter de garanties, amb un públic entregat...
El Telescopi
El més destacat de la jornada del cap de setmana és la confirmació de dos descensos avançats. Nàstic i Real Societat són carn de segona. Només un miracle els pot permetre salvar la categoria i de miracles, creieu-me, no n’hi ha gaires.
La Frase
Capello: “Tenemos pocas ayudas de los árbitros”. Estimat Fabio, quins grans temps aquells en què entrenaves a la Juve i teníeu als arbitres comprats.
4 comentarios:
Arriba el culé "pessimista" de turno, és a dir jo... Ai mareta q ve el Liverpool... Ara mateix no se si és més o menys sòlid q el València, pero té un estil de joc similar, i si amb el València no hem creat perill, pq molt de toc pero de perill re...(tret de 2 entrades per la banda, q el bacallà i el Xavi no saben definir).
Tinc mals records del Liverpool pq a mi em ve al cap l'eliminatoria q es va sentenciar amb un penal inutil, sense ni un golet, esperem q això canviiiiiii
P.D.- M'agrada el toc i pot ser bonic, però ull amb l'Autopista d'entrada a bcn i les rondes a les 8 del mati!!!! (El "savi" ja m'enten jejejeje)
Jorj
Vagi per davant que no he vist el partit del Barça. Simplement he em guio per haver escoltat l'enfrontament a trossos i per haver vist els, normalment, manipulats i manipuladors resum de TVC. Només dos apunts que em fan ser optimistes de cara el liverpool: el retorn de Messi (pel que he vist, l'argentí ha portat de corcoll la defensa del València, la qual cosa ja té mérit sortint de la lesió), i l'efectivitat a pilota parada de Ronaldinho (podreu dir el que vulgueu, però m'encanta que l'amic ronnie no perdi l'olfacte golejador a les vígilies del liverpool). Ho vulguem o no, ara per ara és l'única arma ofensiva que és fiable més enllà d'un 'BADJONSEN' depressiu i un ETO'O, encara lesionat. A tot això, que consti que el Barça -almenys així ho veig- no tindrà problemes a casa davant del Liverpool (3-0, amb REM, de titular).
Collans, això si q es ser optimista.
Que Déu et beneeixi i ojala sigui aixi !!!!!!! ;)
Tot i que no veig clar això del REM de titular, no crec q surtin els 3, o si i surten no aguantaran tot el partit.
Jorj
Aquest barça sense Eto'o és ben poca cosa... Comença un calendario dur pel barça i la primera en la frente. Liverpool pot fer més gran la ferida i després el Sevilla, el Saragossa... com no torni el camerunès el barça les passarà magres per guanyar un títol.
Publicar un comentario