L’etern debat sobre l’immobilisme tàctic de Frank Rijkaard va viure ahir un capítol inesperat. S’havia de remuntar un marcador advers a camp contrari i l’holandès va disposar un equip molt ofensiu i arriscat amb només tres defenses. A més, va col·locar als ‘petits’ al mig camp i va jugar sense una referència atacant. Més enllà de les comparacions amb el ‘Dream Team’ i els elogis a l’aposta ofensiva de Rijkaard, el meu reconeixement se centra, sobretot, en el fet que l’entrenador blaugrana va ser capaç de modificar les estructures de l’equip. De fet, va desaparèixer el joc previsible, es van crear noves situacions de joc, es va fer dubtar al rival. En una temporada on els entrenadors rivals només pensen en desarticular les previsibles connexions barcelonistes, Rijkaard va donar un cop sobre la taula i el resultat va ser immillorable. Del partit se’n poden destacar moltes coses, com la concentració global i la serietat defensiva, però, per sobre de tot, cal destacar algunes individualitats. Xavi va estar magnífic, Iniesta va demostrar una confiança enorme i un joc excel·lent, Thuram va augmentar el seu crèdit i Messi va estar descomunal, increïble.
Amb l’eliminatòria superada, cal adonar-se del gran rèdit que podem treure a aquesta Copa del Rei. És una competició que, de moment, guardarem a la nevera a l’espera de la disputa de les semifinals. D’aquí a un mes, quan torni a aparèixer, veure on estem i podrem valorar la competició des del prisma del moment. Amb la Champions encara en joc pot resultar, per alguns, un títol menor però sense la competició europea i en lluita per guanyar la Lliga ens pot permetre concloure una temporada excel·lent: Copa més Lliga, el doblet.
El Microscopi
La teoria del pèndol torna a escena. Fa quatre dies estàvem perduts i ara ho remuntarem tot sense problemes. Calma. Fa quatre dies, és cert, hi havia pocs raonaments objectius per apostar per l’ascens meteòric de l’equip. Ara a tornat Eto’o, Messi ja meravella, la defensa ha augmentat el seu nivell, l’ànim de l‘equip s’ha reforçat... Això són fets, aspectes on agafar-se. Són un punt de partida interessant per afrontar el partits contra el Sevilla i el Madrid i per il·lusionar-nos amb la difícil remuntada a Anfield.
El Telescopi
La polèmica entre les directives del Sevilla i el Betis ens feien certa gràcia i els mitjans li treien suc. Cap problema. Ara bé, la cosa quan s’escalfa i s’escalfa acaba explotant. Va passar el que havia de passar. Ara bé, no hem de permetre que els violents s’escudin en el futbol per fer palesa la seva idiotesa i no hem de permetre que ens facin gràcia les continues invitacions a la violència que es llencen, moltes vegades, amb el consentiment dels mitjans.
La Frase
Celestini, jugador del Getafe: “Antes el Madrid daba más miedo”. Incorrecte. Ara també fa por però als mateixos madridistes.
Amb l’eliminatòria superada, cal adonar-se del gran rèdit que podem treure a aquesta Copa del Rei. És una competició que, de moment, guardarem a la nevera a l’espera de la disputa de les semifinals. D’aquí a un mes, quan torni a aparèixer, veure on estem i podrem valorar la competició des del prisma del moment. Amb la Champions encara en joc pot resultar, per alguns, un títol menor però sense la competició europea i en lluita per guanyar la Lliga ens pot permetre concloure una temporada excel·lent: Copa més Lliga, el doblet.
El Microscopi
La teoria del pèndol torna a escena. Fa quatre dies estàvem perduts i ara ho remuntarem tot sense problemes. Calma. Fa quatre dies, és cert, hi havia pocs raonaments objectius per apostar per l’ascens meteòric de l’equip. Ara a tornat Eto’o, Messi ja meravella, la defensa ha augmentat el seu nivell, l’ànim de l‘equip s’ha reforçat... Això són fets, aspectes on agafar-se. Són un punt de partida interessant per afrontar el partits contra el Sevilla i el Madrid i per il·lusionar-nos amb la difícil remuntada a Anfield.
El Telescopi
La polèmica entre les directives del Sevilla i el Betis ens feien certa gràcia i els mitjans li treien suc. Cap problema. Ara bé, la cosa quan s’escalfa i s’escalfa acaba explotant. Va passar el que havia de passar. Ara bé, no hem de permetre que els violents s’escudin en el futbol per fer palesa la seva idiotesa i no hem de permetre que ens facin gràcia les continues invitacions a la violència que es llencen, moltes vegades, amb el consentiment dels mitjans.
La Frase
Celestini, jugador del Getafe: “Antes el Madrid daba más miedo”. Incorrecte. Ara també fa por però als mateixos madridistes.
2 comentarios:
Si noi revolució amb premi, pero q també hagués pogut sortir revolució amb golejada en contra, pero mentres jugui "L'EMPERADOR" tranquils q aqui no passa ningu, un cop té la posició (és a dir sempre) aqui no passa ningu.
El q no vull entendre es pq sempre fem els mínims, i encarem els partits de cara a patir. Sempre sembla q ens mengem la gent i acabem ai ai ai q se'ns mengen.
A per cert sóc el
Jorj
jejeje
Publicar un comentario