16 feb 2007

Justícia a Rijkaard

Crec que ningú em podrà rebatre que Frank Rijkaard és l’home clau d’aquest projecte. És evident que els entrenadors no fan gols ni donen les passades per fer-los però han de ser l’eix des d’on tot funcioni. Personalment, penso que l’entrenador d’un equip gran, Barça i Madrid, ha de ser més psicòleg que entrenador, ha de ser un home de vestidor, un home amb historial futbolístic... un home que, en definitiva, entengui i escolti més que ordeni. Rijkaard n’és un cas evident i Del Bosque, en el seu moment, també. La seva màxima: “Autogestió” del vestidor, saber qui mana i qui et pot ajudar en els moments clau, marcar jerarquies i escoltar als pesos pesats. Tenir el vestidor unit és bàsic per triomfar i aquests dos casos ho ratifiquen. Enfrontar-se als jugadors, vegis el cas Capello, només et porta problemes i que, a la llarga, hagis de cedir quan tens l’aigua al coll. A aquests entrenadors, això sí, se’ls sol acusar de tous, de manca d’autoritat, de poc treball específic... jo penso que a Ronaldinho, Deco i companyia no cal ensenyar-los massa el que han de fer. Si els tens contents, tens resultats, del contrari et veus abocat al fracàs.

Vull remarcar la figura de Rijkaard perquè noto que s’accepta abans d’hora la seva marxa del club. Tots els periodistes diuen que el veuen fora, trobem portades amb possibles substituts... Tranquil·litat. Tot pot passar però hem de partir de la base de que l’holandès és el pilar del projecte, un pilar sòlid al que costarà trobar un relleu de garanties. Jo aposto, és un desig, per la continuïtat de Rijkaard. Si marxa el trobarem molt a faltar.


El Microscopi

A l’entrenament d’avui, Rijkaard ha utilitzat al trident ofensiu de luxe. Ronaldinho, Eto’o i Messi, els REM, una assegurança de gols i espectacle. Potser només era una prova però la simple idea de veure’ls junts em cura tots els mals i em fa oblidar totes les crisis. El Liverpool s’acosta...

El Telescopi

L’Inter de Milà, aquell club perdedor i lapidador de fortunes, és notícia perquè està a punt de batre un rècord històric. Si demà venç al Cagliari a San Siro, sumarà la 16 victòria consecutiva i superarà altres xifres històriques marcades per Madrid (1960) i Bayern (2005) amb 15 triomfs. El nivell del Calcio ha baixat però 16 victòries consecutives són una xifra espectacular. Podem considerar a l’Inter favorit a la Champions? De tocar ja els toca però...

La Frase
Schuster: “Lo que ha pasado en el Barça es todo menos una crisis”. Jo en conec un que està comprant números per una rifa que se celebrarà el 30 de juny. M’equivoco?

2 comentarios:

Anónimo dijo...

entrant a comentar la teva jústicia a Rijkaard...doncs si la trobo encertada i tal i com dius també crec que sense ell pode no seriem on som. Reconec q le criticat, però també admirat. A vegades pode no entenc els seus canvis, però la majoria de vegades hi trobes una lògica...és un home intel·ligent. M'agrada, tot i que penso que li falta una mica de mà dura en alguns moments però no es pot ser perfecte.

P.D: nose nose pero l'altre dia a la roda de premsa amb el Txiki vaig tenir un mal presentiment...nose què li passa pel cap però....espero equivocar-me, ja ho veurem a l'estiu

Àlex dijo...

Us imagineu que el Barça pogués tenir un dia un entrenador, en aquest cas, Rijkaard durant tota una dècada??? Mireu el cas d'Àlex Ferguson al Manchester United. Us ho imagineu que això passés al Barça??? La veritat no m'importaria pas amb el Rijkaard, però també sé que això mai podrà passar a camp barça pel maleït entorn de sempre. Els Cruyff, Minguella, Majos, Arús... sí sí, Alfons Arús. Un magnífic presentador de televisió i de ràdio, molt desimbolt, que per contra és d'allò més perjudicial pel barça... persones com ell fan mal al barça! I si no mireu-vos algun dia la SALSA ROSA BLAUGRANA del FORÇA BARÇA. Crec Pere, que aquest paio mereix una entrada al teu savi espai d'internet.