Semblava impossible però ja ha arribat el dia. Avui comença la fase final de la Champions League, un camí que portarà a només dos equips a Atenes. La veritat és que trobava a faltar aquests partits, tots els aficionats al futbol esperem la Champions. Tornen els nervis, els rivals potents, els camps plens, l’anàlisi del contrincant de torn... Torna l’espectacle.
Mentre s’acosta el partit del Liverpool m’he aturat a reflexionar sobre les possibilitats del Barça en la competició i sobre les sensacions prèvies i les he comparat amb les de l’any passat. El partit contra els anglesos se’ns presenta en una situació complicada tan a nivell futbolístic com a nivell anímic. L’equip no rutlla, no marca, no dóna espectacle. El retorn dels lesionats i el dels ‘desapareguts’ no acaba de fer-se present, la solidesa defensiva està a la baixa i les derrotes en tots els partits importants de la temporada no ajuden. Tampoc m’agrada que s’hagi parlat tan poc del partit, de les virtuts de l’equip de Rafa Benítez, de la importància d’un entrenador molt meticulós i estudiós com l’espanyol... Tot aquest conjunt de fets, dista molt del que vivíem l’any passat per aquestes dates. Jugàvem els vuitens de final contra el Chelsea, l’equip funcionava a la perfecció, els cracs estaven en un bon moment de forma i coneixíem de dalt a baix les virtuts i els defectes de l’equip de Mourinho. Fins i tot, s’havien creat campanyes en contra de l’entrenador portuguès i es parlava de venjança per l’eliminació de l’any anterior. A nivell anímic, les coses també difereixen molt. Ara venim d’una crisi al vestidor, d’un mal resultat a València, estem disputant una Lliga igualada a causa de la nostra trajectòria erràtica, hem completat una primera fase de la Champions discreta... L’any passat, per contra, teníem la Lliga encarada, havíem completat una primera fase a Europa sense complicacions... A més, les sensacions de l’any passat em deien que alguna cosa passaria, que era el nostre any, tot ens sortia de cara. Aquesta temporada tot són problemes i ja em viscut massa desil·lusions.
Sabent que perquè el Barça guanyi una Champions calen un nombre incalculable de requisits, terrenals i divins, no començo la fase d’eliminatòries amb les coses clares. Massa dubtes. Ara bé, el futbol no són sensacions. El futbol es construeix dia a dia i les estadístiques i la lògica serveixen de poc. Tenim un bon equip, un entrenador sensat, una afició amb fam de títols. Només ens queda treball, patir i somiar. El premi és a Atenes.
El Microscopi
Amb la mala notícia de l'absència d’Eto’o en la llista de convocats, Messi i Ronaldinho es perfilen com a jugadors clau per vèncer al Liverpool. La rapidesa i verticalitat de l’argentí i les genialitats del brasiler són bàsiques per trencar la monotonia que proposarà Benítez.
El Telescopi
A Madrid també torna la Champions. Real Madrid – Bayern de Munic o que guanyi el menys desastrós. Per història, tot i que no sempre val, no em fio del Madrid. Ara bé, mirant l’alineació del alemanys i comparant-la amb la dels blancs ja apostaria pels de Munic. Makaay és la gran esperança.
La Frase
Zenden: “La presión es para el Barça”. Ha parlat un home que no sabia centrar. N’haurà après?
Mentre s’acosta el partit del Liverpool m’he aturat a reflexionar sobre les possibilitats del Barça en la competició i sobre les sensacions prèvies i les he comparat amb les de l’any passat. El partit contra els anglesos se’ns presenta en una situació complicada tan a nivell futbolístic com a nivell anímic. L’equip no rutlla, no marca, no dóna espectacle. El retorn dels lesionats i el dels ‘desapareguts’ no acaba de fer-se present, la solidesa defensiva està a la baixa i les derrotes en tots els partits importants de la temporada no ajuden. Tampoc m’agrada que s’hagi parlat tan poc del partit, de les virtuts de l’equip de Rafa Benítez, de la importància d’un entrenador molt meticulós i estudiós com l’espanyol... Tot aquest conjunt de fets, dista molt del que vivíem l’any passat per aquestes dates. Jugàvem els vuitens de final contra el Chelsea, l’equip funcionava a la perfecció, els cracs estaven en un bon moment de forma i coneixíem de dalt a baix les virtuts i els defectes de l’equip de Mourinho. Fins i tot, s’havien creat campanyes en contra de l’entrenador portuguès i es parlava de venjança per l’eliminació de l’any anterior. A nivell anímic, les coses també difereixen molt. Ara venim d’una crisi al vestidor, d’un mal resultat a València, estem disputant una Lliga igualada a causa de la nostra trajectòria erràtica, hem completat una primera fase de la Champions discreta... L’any passat, per contra, teníem la Lliga encarada, havíem completat una primera fase a Europa sense complicacions... A més, les sensacions de l’any passat em deien que alguna cosa passaria, que era el nostre any, tot ens sortia de cara. Aquesta temporada tot són problemes i ja em viscut massa desil·lusions.
Sabent que perquè el Barça guanyi una Champions calen un nombre incalculable de requisits, terrenals i divins, no començo la fase d’eliminatòries amb les coses clares. Massa dubtes. Ara bé, el futbol no són sensacions. El futbol es construeix dia a dia i les estadístiques i la lògica serveixen de poc. Tenim un bon equip, un entrenador sensat, una afició amb fam de títols. Només ens queda treball, patir i somiar. El premi és a Atenes.
El Microscopi
Amb la mala notícia de l'absència d’Eto’o en la llista de convocats, Messi i Ronaldinho es perfilen com a jugadors clau per vèncer al Liverpool. La rapidesa i verticalitat de l’argentí i les genialitats del brasiler són bàsiques per trencar la monotonia que proposarà Benítez.
El Telescopi
A Madrid també torna la Champions. Real Madrid – Bayern de Munic o que guanyi el menys desastrós. Per història, tot i que no sempre val, no em fio del Madrid. Ara bé, mirant l’alineació del alemanys i comparant-la amb la dels blancs ja apostaria pels de Munic. Makaay és la gran esperança.
La Frase
Zenden: “La presión es para el Barça”. Ha parlat un home que no sabia centrar. N’haurà après?
2 comentarios:
La notícia de la baixa d'Eto'o l'entenc però no la comparteixo... ja no sé fins a quin punt el de Camerún ens està prenent el pél. No em digueu que l'Eto'o no pot jugar contra el Liverpool si ho va poder fer a Pamplona??? O ni tan sols pot estar a la banqueta?? és lamentable perquè això demostra que l'staff mèdic del barça hauria de dimitir en ple si no s'han pres les mesures adequades, perquè penseu que en comptes de jugar a pamplona i de cascar-se el viatge i tota la pressió del retorn posada per la premsa, POTSER ARA TINDRIEM L'ETO'O PER PODER ENTRAR A JUGAR DAVANT DEL LIVERPOOL NO?? Si li haguessin donat el temps potser ara el tindriem correcte per jugar. LA VERITAT QUAN M'HE ASSEBENTAT DE LA NO CONVOCATORIA D'ETO'O M'HE CABREJAT MOLTÍSSIM. Aquest paio qui s'ha pensat que és per anar embrutant el nom de la institució primer i després fer-se ell d'autoentrenador??? Ha de saber, i suposo que ho sap, que l'eto'o al trote demà intimidaria molt més que Saviola o Gudjonsen a l'spint. I hauria de fer un pensament, perquè potser quan torni se li haurà acabat això de jugar champions... Diuen que l'eto'o és l'home decisiu d'aquest barça, però cada vegada més tinc la sensació que s'està convertint en un autentic NAF.
Primer de tot dir que com el Barça no guanyi a casa al Liverpool estarà al 99% fora de la champions. Ells a casa són molt segurs i difícils de batre. El cas Eto'o és molt clar, "yo aun no estoy bien jugar vosotros a ver que haceis sin mí". Si les coses surten malament dirà "véis, como no estaba yo" i si sorten bé doncs a jugar els quarts de final, mira tu quin problema... El camerunès l'està fent un pols a Rijkaard. Els resultats marcaran al guanyador.
Publicar un comentario