Llegint comentaris de la gent, analitzant enquestes i escoltant als grans gurus de la informació relativa al Barça semblava ahir que l’etapa blaugrana d’Eto’o havia arribat a la seva fi. Sí, sí, parlaven d’aquell mateix jugador que amb els seus gols s’ha convertit en un dels principals responsables dels títols aconseguits. El mateix que va marcar aquell gol salvador a París. Ho recordeu? Finalment, però, la sensatesa a fet acte de presència i aquestes ires incontrolables s’han anat diluint poc a poc. S’ha parlat al vestidor, s’han aclarit els punts de confrontació i a treballar conjuntament per l’equip. Ha parlat el capità i m’ha donat la sensació que era sincer, que les coses s’havien parlat i que podem mirar endavant. Rijkaard i Txiki també han donat per acabada la crisi, sense sanció, com tampoc la va tenir Ronaldinho quan va arribar tard de les vacances. El fet de que els jugadors tinguin un tracte similar, en la majoria de conceptes, és un bon punt de partida per solidificar les estructures de la plantilla.
Ara bé, no cal ser il·lusos i pensar que tot ha cicatritzat de cop. Això ens portarà un temps però quan els resultats ens acompanyin, és una visió personal, tot anirà tornat al seu lloc. Deixeu-me ser optimista i pensar que tan Rijkaard com Ronaldinho, com Eto’o i com tots als aficionats s’adonaran ràpidament que tots junts poden aconseguir grans fites i que la desunió és l’únic argument d’uns rivals desesperats. No ens podem carregar un equip guanyador per una baralla de nens perquè un té enveja de que el professor tracti millor al seu company que a ell. Esperem que com els nens, deu minuts després d’estirar-se els cabells ja tornin a jugar com si res hagués passat. Perquè reconeguem-ho, els jugadors de futbol som com nens però amb molts diners i amb gent que, en moltes ocasions, els aconsella espantosament malament.
Només queda una setmana per l’enfrontament amb el Liverpool. És el moment de centrar-nos en el que realment importa. Els resultats ho curen tot. El temps ens ho confirmarà.
El Microscopi
El capità Puyol ha esmentat que un dels principals problemes que ha ocasionat tota la crisi ha estat la falta de comunicació. Si tothom hagués parlat clar, especialment l’Eto’o, també cal dir-ho, tot hauria estat molt més mesurat. ‘Rajar’ del que m’ha dit un que li ha dit l’altre... és molt perillós.
El Telescopi
El discurs més catastrofista en el cas Eto’o es feia des de Madrid. Hi veien una escletxa per on intentar reflotar un club en hores baixes. Amb el tema en vies de resoldre’s, la idea que intenten transmetre és que tothom a ‘tragat’ amb l'Eto’o i que la indisciplina s’havia de castigar durament. Per cert, ho diuen els que avui escrivien en portada que el Madrid volia fitxar de nou al camerunès. De psiquiatre.
La Frase
Míchel: “Yo no ficharía a Eto’o para el Madrid”. Jo tampoc et fitxaria a tu per entrenar al Barça, tranquil.
Ara bé, no cal ser il·lusos i pensar que tot ha cicatritzat de cop. Això ens portarà un temps però quan els resultats ens acompanyin, és una visió personal, tot anirà tornat al seu lloc. Deixeu-me ser optimista i pensar que tan Rijkaard com Ronaldinho, com Eto’o i com tots als aficionats s’adonaran ràpidament que tots junts poden aconseguir grans fites i que la desunió és l’únic argument d’uns rivals desesperats. No ens podem carregar un equip guanyador per una baralla de nens perquè un té enveja de que el professor tracti millor al seu company que a ell. Esperem que com els nens, deu minuts després d’estirar-se els cabells ja tornin a jugar com si res hagués passat. Perquè reconeguem-ho, els jugadors de futbol som com nens però amb molts diners i amb gent que, en moltes ocasions, els aconsella espantosament malament.
Només queda una setmana per l’enfrontament amb el Liverpool. És el moment de centrar-nos en el que realment importa. Els resultats ho curen tot. El temps ens ho confirmarà.
El Microscopi
El capità Puyol ha esmentat que un dels principals problemes que ha ocasionat tota la crisi ha estat la falta de comunicació. Si tothom hagués parlat clar, especialment l’Eto’o, també cal dir-ho, tot hauria estat molt més mesurat. ‘Rajar’ del que m’ha dit un que li ha dit l’altre... és molt perillós.
El Telescopi
El discurs més catastrofista en el cas Eto’o es feia des de Madrid. Hi veien una escletxa per on intentar reflotar un club en hores baixes. Amb el tema en vies de resoldre’s, la idea que intenten transmetre és que tothom a ‘tragat’ amb l'Eto’o i que la indisciplina s’havia de castigar durament. Per cert, ho diuen els que avui escrivien en portada que el Madrid volia fitxar de nou al camerunès. De psiquiatre.
La Frase
Míchel: “Yo no ficharía a Eto’o para el Madrid”. Jo tampoc et fitxaria a tu per entrenar al Barça, tranquil.
1 comentario:
Només diré un cosa,. Samuel Eto'o l'any que ve jugarà a la juventus o algun equip d'aquests. Mentre Ronaldinho jugarà amb Ronaldo al Milà. La situació del Barça em recorda als galàctics, masses egos, masses cracks, s'acaba un cicle?
Publicar un comentario