La teoria de l’empat

Mirant els números del Barça, un se n’adona que el veritable llast de l’equip és el nombre d’empats que ha cedit. És l’equip amb més gols a favor, tot i l’aparent crisi anotadora, és un dels equips menys golejats, és l’equip amb menys derrotes però l’empat ens castiga enormement. De fet, les taules en el marcador són un fet molt habitual en la Lliga espanyola. Hi ha equips, com el Racing, l’Espanyol, l’Osasuna i la Real Societat, que han finalitzat vuit dels vint-i-un partits jugats en empat, pràcticament un 40%. Aquest factor els perjudica i els obliga, especialment a la Real Societat, a lluitar per evitar el descens. Fent una ullada a la part alta de la classificació, el Madrid ha empatat dos partits i el València i el Sevilla, tres. El salt es presenta veient al Barça. S’han empatat fins a set partits, cinc dels quals en desplaçaments. L’anàlisi dels set partits ens convida a establir una doble classificació. Per a mi, els empats amb l’Osasuna, amb el València i amb l’Atlètic de Madrid, per diferents motius, poden considerar-se com a lògics. Ara bé, els empats amb el Getafe, amb el Betis, amb el Deportivo i amb el Llevant, tots quatre en terreny contrari, són els que estan frenant l’estirada definitiva en la classificació. Aquests eren els partits que anteriorment es guanyaven, ni que fos per la mínima, amb les evidents repercussions classificatòries que comportava. No descobreixo res però l’empat en una competició de tres punts esdevé un resultat molt improductiu.

El Microscopi
S’acosten els moments decisius de la temporada i qui juga entra setmana? Premi, les seleccions nacionals. Com sempre, entren en el pitjor moment i resulten avorrides i prescindibles. Del Barça, fins a nou jugadors han estat convocats: Xavi, Puyol i Iniesta, amb la potent selecció espanyola, Edmilson, Deco, Saviola, Thuram, que jo pensava que estava lesionat, Gio i Márquez. Se n’han salvat Zambrotta i Ronaldinho. Avorriment per l’espectador i cansament per als jugadors.

El Telescopi
El Madrid és un pou inesgotable de notícies que ens fan passar unes estones impagables. Sembla que Capello ha estat ratificat, pas previ a l’acomiadament. De moment, l’italià ha salvat el primer ‘match ball’ però sembla que el seu crèdit està sota mínims. Quantes setmanes de coll li donem a l’amic Fabio? Michel pot ser el substitut? Encara ens queda molt per veure i gaudir.

La Frase
Zambrotta: “En España son muy exigentes, además de futbol quieren espectáculo”. Però si jo he guanyat un Mundial sense jugar a futbol!!!