6 ago 2007

Detalls (III): Beijing Guoan – Barça

Amb totes les disculpes possibles i raonables, trobo a faltar que l’equip s’imposi amb molta més claredat. Ens costa golejar i cedim opcions de gol a equips amb una qualitat més que pobre.

Sense Bojan, “castigat” a anar amb la selecció espanyola, Giovani dos Santos s’ha reivindicat en el primer partit de la gira asiàtica. Tot i el descens del filial, sembla clar que encara poden néixer figures que es poden fer grans cracs després de criar-se al club.

De moment, són pocs els jugadors que estan donant un salt progressiu en el seu rendiment: Xavi, Iniesta, Abidal... i potser algun altre. La resta, especialment Henry, Eto’o i Ronaldinho, se’ls veu molt lents i mancats d’aquell punt que els fa diferents.

Em segueix quedant el dubte, com ja havia dit anteriorment, del perquè de la necessitat d’alinear a jugadors que volem traspassar sí o sí. No cal ser molt llest per saber que si algun d’ells es lesionés, com va passar amb Edmilson, la seva sortida seria pràcticament inviable.

Tot i les noves incorporacions, de moment, sembla que la connexió més fiable – tot i els intents dels diaris per crear societats perfectes – és la que formen Ronaldinho i Eto’o. L’un fa millor a l’altre i al revés i connecten a la perfecció en benefici de l’equip.

Personalment, trobo a faltar partits amb rivals europeus de primer nivell. Es poden veure torneigs amb el Milan, l’Arsenal, el Madrid, l’Ajax, l’Inter... i, mentre, nosaltres amb rivals desconeguts i amb partits que avorreixen a les pedres. Què hi farem!

Foto: mediotiempo.com

1 comentario:

Alba dijo...

De mica en mica, els jugadors anirán agafant el ritme de partits i la forma física ideal. Aeure com va la próxima cita futbolística.
Salutacions