Detalls (IV): Yokohama Marinos – Barça

El partit d’avui, amb un rival més seriós que el darrer, ens ha començat a demostrar que els tridents, els magnífics... queden molt bé als diaris, però després cal col·locar-los al camp i que funcionin. Amb un Henry molt fluix, l’atac blaugrana s’ha limitat a les bones combinacions entre Ronaldinho i Eto’o, i al plus de frescor i punteria que ha aportat Dos Santos.

Ronaldinho va camí de fer callar als que, com jo, no esperàvem una recuperació del crac brasiler. Ara recordo una jugada: recuperació del ‘10’ a la frontal de l’àrea pròpia i com ha arribat, poc després, a ser una opció més per a rematar la jugada. És aviat per dir-ho, però l’actitud es presumeix força diferent a la de la temporada passada.

Eto’o corre, es demarca, arriba... però li falta el gol. Sempre es diu que l’important és crear les opcions però, per evitar dubtes i tensions, cal acabar amb aquest “malefici”.

El debat més actual, corregiu-me si m’equivoco, és el de Touré sí o Touré no? Jo el veig un portent físic, amb prou qualitat i que no es complica massa la vida. Els que el critiquen diuen que és una mica lent i que, algunes vegades, entra massa fort i a destemps. Veurem com evoluciona.

Dos Santos, amb la nacionalització més a prop, torna a marcar i fa que el seu nom no pari de sonar entre l’afició i que totes les cròniques l’avalin com el millor jugador de la gira asiàtica.

Especialment avui, però també en algun altre partit de la pretemporada, he vist a Rijkaard molt actiu i amb ganes d’anar corregint coses. La seva actitud i els seus encerts han de ser claus per a fer créixer l’equip.

Una obsessió personal: No seria millor fer jugar als jugadors del planter que a uns descartats que no tenen futur al club? Sembla que no.

Foto: elmundodeportivo.es