Guanyar, guanyar, guanyar… només guanyar

Aquest és el model de partit que veurem d’aquí al final. Ni amb el Llevant ni amb cap altre rival veurem més que un equip que agonitza a la recerca d’un títol que haurem de suar molt, moltíssim. El Llevant era el rival, sobre el paper, més fàcil que ens quedava d’aquí al final del campionat. Tornàvem a parlar, no n’aprenen, de cops d’autoritat, de guanyar i convèncer, de reaccionar... res d’això. Guanyar, guanyar, guanyar... només guanyar però patint. Patint i demanant l’hora contra un equip molt fluix que a tingut la seva oportunitat de treure un punt gràcies a la inoperància blaugrana i a la taquicàrdia que ens ha afectat al final. L’equip està insegur i es contagia de la tensió que desprèn una afició que no s’explica com un equip que s’havia construït per marcar història ara deambula sense rumb. El Barça ho intenta però no defineix i això ens crea ansietat. Perdonem al davant, estem imprecisos al mig, la defensa no dóna la seguretat necessària i des de la banqueta només veiem immobilisme i més nervis i tensió. Tot s’aguanta per un fil molt prim que amenaça de trencar-se en qualsevol moment.

No crec que passi però hauríem d’eliminar discursos com els que diuen que la Lliga caurà pel seu propi pes, que els rivals tenen un calendari més complicat, que ningú ha demostrat ser segur... El Barça juga en cada partit una guerra on ja no tenim avantatge. Qui ens assegura que dissabte guanyarem a Sant Sebastià? La sensació general és de gran desconfiança i de que la benzina se’ns acaba per moments. La nostra tendència és a la baixa i la dels nostres rivals directes –vegis el Madrid que ja guanya 0-3 a la Catedral demostrant que té recursos per ser campió- és a l’alça. Serà qüestió de posar-hi orgull i dignitat i lluitar per aconseguir el campionat. Al final ja ho cremarem tot, paciència.

Foto: marca.com