Messi i la terrible màgia de la Copa

Dimecres 18 d’abril de 2007. Un dia com un altre, un partit de Copa del Rei que no havia despertat massa interès, un jugador i una jugada espectacular. Això és tot el que puc explicar del gol de Messi. La resta són totes les emocions que sentireu en veure’l una i una altra vegada. Silenci...

Aquesta nit, a part de tenir el privilegi d’haver vist l’espectacular gol de Messi, hem reviscut el que és la Copa del Rei. Gols, emoció, alternatives al marcador... moltes sensacions en només 90 minuts. La terrible màgia de la Copa del Rei ens ha permès passar de la bogeria col·lectiva a la por més extrema de veure’ns amb un marcador apretat. La Copa, una competició castigada per la mala planificació i la deixadesa de la federació, els mitjans, els equips i els aficionats, s’ha transformat en pura màgia, futbol en estat pur. Pel que fa al partit, el Barça ha sortit al cent per cent demostrant estar totalment ‘endollat’ a la competició i, a més, ha recuperat alguns aspectes essencials del seu joc. Ha pressionat molt i bé, menció especial per Deco i Eto’o, ha tocat ràpid i amb criteri, ha utilitzat les bandes amb intel·ligència i ha definit. Un Barça que, a partir del primer gol, s’ha retrobat amb l’ideal futbolístic que l’ha fet triomfar en les darreres temporades. Ara bé, de nou la manca de concentració i la relaxació ens han posat a un pas del precipici. Dos gols inexplicables on la defensa ha fet aigües han fet aparèixer tots els fantasmes. Dos gols massa seguits que ens han tornat a la visió, no gaire llunyana, d’un Barça fràgil i inconsistent. Tot i això, l’equip s’ha refet i ha tret la raça de campió per anotar dos gols més i encarrilar, sense oblidar la tornada, el pas a la final. En definitiva, una nit màgica per a tots els barcelonistes, també per aquells que no donaven massa importància a la competició o pels pessimistes que ja ens veien eliminats abans de començar. La final ja és més a prop.