23 abr 2007

Oportunitat perduda

Oportunitat perduda, una més. Ningú s’hauria de sorprendre però jo no deixo de fer-ho, és més, no deixaré de fer-ho. Cada partit important, cada partit decisiu, cada partit on es pot donar un cop d’efecte acabem amb un mal resultat i amb la sensació, en el cas del partit d’avui, que ni una bona actitud ens ha permès assolir la victòria. Aquesta vegada ni els REM, desencertats i apagats, ni els tres petits, nova mostra d’inconsistència, han salvat la cara de l’equip. El Barça ha fet una bona primera part però s’han fallat massa ocasions; les errades davant de porteria ens han condemnat i han donat aire a un Vil·lareal amb baixes i sense masses aspiracions a la Lliga però amb ganes de donar la sorpresa. A la segona part hem baixat progressivament, poca intensitat i jugadors estàtics, i el gol del Vil·lareal ens ha deixat sense resposta. Ni el canvi de sistema ni l’acumulació de jugadors a la fase ofensiva ens han servit per res, més ben dit, ens han servit per encaixar un altre gol que ha sentenciat l’encontre. Una nova derrota que ens permet veure que només hem aconseguit 7 dels últims 30 punts en partits jugats fora de casa, una dada demolidora. A la Lliga s’han perdut 6 partits, tots a domicili. L’equip navega entre les ganes de fer-ho bé i la fragilitat d’un conjunt del que ja no podem esperar gaire més. Ara bé, dintre la mediocritat ens cal seguir treballant i intentar aconseguir una Lliga igualada i sota mínims però que no deixa de ser un títol molt valuós. Guanyarem o perderem però és molt important que no acabem veient com la resta d’equips, especialment el Madrid, tenen més ganes de guanyar el títol que nosaltres. Per altra banda, el calendari ens diu que tenim partits assequibles, dels que sempre guanyem, i algun de més complicat en el que jo penso que guanyarem, ho seguiré pensant malgrat les evidències. Hem de lluitar pels títols que ens queden i al final de temporada cal fer una reflexió col·lectiva i començar, si cal, un nou projecte. Esperem que els títols, si els guanyem, no ens ceguin a l’hora de prendre les decisions oportunes. El crèdit de l’equip s’està esgotant.

Foto: marca.com

3 comentarios:

Tips de merengue dijo...

L'equip s'agafa amb pinces, i el més preocupant és la tendència. La nostra és de baixada. En canvi, la del Madrid o la del Sevillá és d'un clar ascens. O els jugadors donen un cop d'efecte, i demostren de quina pasta estan fets, o el doblet pot quedar en un no res. Jo vull creure que guanyarem la lliga, com a mínim. Però no sé si em cega la passió pels colors.
Salut!
http://tipsdemerengue.blogspot.com

Anónimo dijo...

està complicada la Lliga pel Barça. A més de la dinàmica negativa, els rivals són fluixos i no motiven als jugadors. Per això jugar contra el Llevant, la Real Societat i el Betis potser més perjudicial que beneficiós. La Lliga la guanyarà qui menys falli d'aquí al final.

Nicolás Ribas dijo...

No vàrem estar gens acertats de cara el gol el passat diumenge encara que vàrem fer un gran partit a la primera part que ens va deixar molt bon sabor de boca, malgra tot, jo m'esperava el pitjor. No podem fallar tant de cara a porteria i al final com sempre el que perdona la paga, a més que a les segones parts sempre baixam molt el nivel, i llevat del Giuly o el Saviola no teniem banqueta tampoco. El trivot del centre del camp (Xavi-Deco-Iniesta) està clar que no funciona, a mí no em va agradar mica la decisió de Frank Rijkaard, perquè a més perdem un revulsiu per a les segones parts i amb aquests 3 al camp hem perdut 7 de 10 partits, una dada significativa. En aquest partit es va poder veure un clar exemple de les dos cares del Barça d'aquesta temporada, ens varen marcar un gol tot just començar la segona part i no ens vàrem saber recuperar. Som massa irregulars.