A la recerca de la unitat perduda

Que Ronaldinho no s’entreni amb l’equip em molesta, em molesta molt. També em molesta que no ho facin la resta de jugadors de la plantilla però el cas del brasiler és d’escàndol. Aquesta setmana, tots els mitjans han publicat les xifres sobre el percentatge d’entrenaments que ha realitzat. Res més que la constatació en dades d’una evidència. A més, el ‘10’ és un dels jugadors, no és l’únic, que després d’una derrota parla de treballar més. És ben curiós. Ara bé, el més preocupant del tema és el que deuen pensar el seus companys. El futbol és un joc en equip, un esport on s’han d’unir les virtuts dels diversos jugadors per fer funcionar el conjunt.

Tot i que en tots els grups humans existeixen categories, normalment acceptades de bon grat, no es pot arribar al punt d’establir diferències inapropiades, diferències que poden molestar als que, en el seu moment, van acceptar la distribució de rols en el grup. Si derroquem el principi de solidaritat això no funcionarà. És més, ja no parlem dels jugadors de perfil baix que, fins i tot, poden arribar a acceptar els privilegis dels cracs, parlem de la resta de jugadors importants de la plantilla, parlem de Deco, Eto’o o Messi. En veure l’actitud del seu company i la passivitat entorn a la qüestió poden escollir tres reaccions: si ell ho fa jo també, cosa que ja ha passat i que, si no es soluciona el tema, anirà en augment; denunciar-ho públicament i muntar un escàndol abans de ser reprimit i desautoritzat, en molts casos, pels mateixos companys; o l’opció perfecte, al temps que impensable, d’intentar trobar una solució dins el vestidor, sense fer soroll. Un grup humà està dissenyat a partir d’equilibris necessaris i, en el cas de les plantilles de futbol, molt fràgils i és evident que a ‘Can Barça’ l’equilibri s’ha trencat. La balança pesa més d’un costat que de l’altra.

L’opció de l’entrenador ha estat, fins ara, la de donar llibertat als jugadors, la de confiar en la seva professionalitat. La cosa ha funcionat però ja no funciona. S’ha de modificar i ningú ha de tenir por d’aplicar, una mal dita, mà dura. L’opció de l’autogestió i la responsabilitat individual han de donar pas a una nova manera d’entendre el grup. Tot ha d’anar encaminat a trobar, ni que sigui de moment, la unitat perduda. Sense uns mínims d’unitat podem trobar-nos davant d’una situació insostenible i perdre els títols que tenim a l’abast.

Foto: elmundo.es