El culé està deprimit. Només cal llegir els diaris, escoltar les ràdios, parlar amb els companys de tertúlia barcelonista... Ningú s’explica la situació que viu el Barça i la reacció dels barcelonistes es mou entre la confusió, el nerviosisme, la impaciència, l’avorriment... i la depressió. Els ànims de l’afició estan sota mínims i això es palpa fàcilment. Ara tot ens fa recordar els bons moments viscuts i les penúries que estem vivint. Veiem les semifinals de Champions i pensem en l’any passat, en l’equip en ple rendiment, en la grandesa de ser respectats a Europa... Envegem la lluita dels jugadors i l’entrega i la il·lusió de l’afició. A més, pensem que tampoc són equips gaire millors que nosaltres i no entenem com no hem arribat a assolir les fites que s’adeien al nostre potencial. Per altra banda, veiem el Madrid i li envegem la unitat i les ganes de guanyar la Lliga. Veiem el Sevilla i no ens podem explicar com un equip com el seu encara està viu en tres competicions i té a la seva afició gaudint d’un moment històric. Veiem el Espanyol i no sabem com encaixar que estan fent una temporada magnífica a Europa. Veiem tot això i quan ens mirem al mirall hi veiem un equip desunit, nerviós, que desplega un joc mediocre, que no té la il·lusió necessària, que excusa allò inexcusable...Potser la situació no és tan dramàtica, jo ho penso així, però el que és segur és que aquella màgia que desprenia l’equip ja ha desaparegut i no tornarà. Suposo que al venir d’uns anys de tants èxits ara se’ns fa difícil ajustar-nos a l’angoixa i al patiment del moment. Suposo que ningú volia dubtar de Rijkaard ni parlar malament de Ronaldinho ni fer campanyes contra Eto’o ni estar parlant de fitxatges quan el futbol espanyol i europeu estan en plena efervescència però ho estem fent. Què hi farem, som on som i estem millor que molts altres equips i que nosaltres mateixos ara fa uns anys. Hem d’optar per veure el got mig ple i esperar que aquest got no tingui un forat al fons per on s’escolin les nostres esperances.
Foto: marca.com
4 comentarios:
Això són estats d'ànim. El Madrid, amb pitjor equip que el Barça, es creu favorit per guanyar aquesta Lliga. El Barça, per contra, ho veu tot negre i comença a pensar en que s'acaba un cicle. Crec que el Barça si fa les coses bé pot guanyar aquesta Lliga però si se la complica, Sevilla o Madrid se la poden liar. Aquest cap de setmana és clau. Qui guanyi aquesta batalla pot emportar-se la guerra.
Savi, has fet honor al teu nom i ho has clavat. Estem deprimits, bastant més els aficionats que no els jugadors. I crec que aquesta depressió i pessimisme podem traslladar-los a l'equip. A partir d'ara no vaig a caure en un optimisme poc realista, però sí que vaig a intentar veure el got mig ple, i sobre tot, transmetre bones vibracions, un karma positiu :) per a que l'equip guanyi els sis partits (sis finals) que li queden. No és tan difícil, no?
Salutacions,
http://tipsdemerengue.blogspot.com
Molt bon resum!
Malgrat tot, el Barça depèn de sí mateix i si afronta els partits que resten amb la mentalitat que pertoca tancarem boques i no es tornaran a sentir fins al Setembre, amb una il·lusió i forces renovades també aquí a Barcelona.
Tampoc podem començar a lamentar-nos per coses que encara no han passat, seguim depenent de nosaltres i cada cap de setmana no juguem només nosaltres, també ho fan els que vénen darrera, i al igual que nosaltres, també poden punxar.
Dissabte no canvia res, és més, un equip quedarà fora de la lluita. Això no ha de preocupar al Barça que, si fa la feina, seguirà tal i com està del segon, amb la contrapartida que el tercer ja quedarà lluny. Res de que aquest cap de setmana deixem el liderat. Hem d'anar a aprofitar aquesta oportunitat!
Salutacions desde la UAB també, no sabia que estavam colze amb colze. Clar que jo faig ADE.
Roger.
göres
És cert que al futbol un bon o un mal resultat pot canviar tendències i estats d’ànim. Veurem que passa aquest cap de setmana.
Tips
Un savi, molt més que jo, em va dir fa uns dies que molts pensaments positius junts poden ajudar a que una cosa es faci realitat. Ara bé, els bons pensaments no fan els gols sols.
Bernat i Roger
Bé Roger, bé. Si vaig escriure aquest article era perquè algú em donés ànims. Ens hem de contagiar d’optimisme i no deixar que ens mengin la moral.
Quins cracs que correm per la UAB!!!
Publicar un comentario