La importància de la Lliga

Després del partit de Copa toca centrar-nos exclusivament en la Lliga. A Vil·lareal ens juguem molt crèdit en la cursa per guanyar una competició que ha de tenir, i té, un valor altíssim. El Barça, en prop de 108 anys d’història, ha aconseguit 18 títols de lliga. No sé si es poden considerar molts o pocs, jo diria que pocs, en relació al potencial esportiu, social i econòmic del club. De fet, fent un breu recorregut històric, podem observar cicles on la lliga se’ns ha resistit i on s’han passat 5, 10, 12 o, fins i tot, 13 temporades sense conquistar aquest guardó. Tot i això, després d’haver enllaçat un cicle victoriós, guanyat dos lligues consecutives, es comença a detectar, entre bona part del barcelonisme, un cert grau de resignació al acceptar la idea que des de diversos àmbits ens intenta fer creure que el campionat està sent mediocre, que el nivell ha baixat, que si els arbitres, que si la federació... Una campanya que no ens hauria d’afectar tant com ho esta fent. És més, aquests comentaris també els escolto pronunciats per l’anomenat ‘entorn’. Les tertúlies, sense anar més lluny, venen farcides de comentaris sobre la poca entitat dels rivals, sobre les polèmiques del Madrid o del propi Barça, sobre fitxatges, sobre un suposat final de cicle... La conseqüència directa és que s’està restant valor a un títol que, històricament, ens ha costat molt d’aconseguir. La memòria de molts és fràgil i no els permet recordar èpoques, llunyanes i més properes, on qualsevol alegria, per mínima que fos, era celebrada i comentada durant dies i dies. De fet, no voldria parlar massa de celebracions desorbitades per acabar quarts en una lliga, per exemple. Les coses han de tenir el seu valor just, ni menys ni més, i la consecució de la lliga tindria un valor molt alt, altíssim. Tothom voldria guanyar tots el títols, arrasar en totes les competicions, fer un joc espectacular i efectiu però la realitat és aquesta i és a la que ens hem d’aferrar i il·lusionar. Hem d’intentar trobar el terme mig, quasi impossible per els culés, i no moure’ns en l’eufòria absoluta de pensar que guanyarem set títols i caure en el conformisme més absolut quan ‘només’ podem lluitar per la Lliga i per la Copa. La història no ens permet comportar-nos com a nous rics que no saben aplicar el valor just a la les coses.

Foto: rpp.com.pe