L’actualitat mana i, per tant, cal analitzar el grup que ens ha tocat a la Champions: Lió, Stuttgart i Glasgow Rangers, un grup complicat. La meva teoria sobre la Champions diu que una primera fase sense complicacions és bàsica per a poder firmar una gran actuació en la principal competició continental. La Champions és molt dura i gastar massa energies al principi – com vam fer l’any passat – t’acaba perjudicant. No sóc un gran expert en futbol internacional, però tots coneixem el Lió que, tot i haver començat malament la temporada, porta sis lligues consecutives i espera donar un cop d’autoritat a nivell aeurpoeu; l’Stuttgart és el vigent campió de la lliga alemanya i, com l’any passat ho va fer el Werder Bremen, ens pot complicar molt la vida; el Rangers era un dels rivals més durs del 4 pot, bàsicament per la força que té com a local i pel seu joc directe i l’esperit de lluita que solen demostrar. En definitiva, un grup dur i a la vegada atractiu en el que cal quedar primers i estalviar el màxim possible d’energies.El Gamper d’ahir va resultar un estrany còctel de sensacions entre els homenatges, el partit, els gols mig celebrats, un públic diferent i entregat, un rival que va venir de passeig... El Gamper sempre és sinònim d’il·lusió, però ahir tot plegat es va veure deslluït per la trista mort de Puerta. Vist el que vam veure, potser s’hauria d’haver suspès tot plegat i ens haguéssim estalviat aquest sentiment de voler amagar l’alegria, de no celebrar els gols, de no fer declaracions després del partit... Del partit, contra un Inter més que lamentable, en podem extreure alguns detalls com les bones maneres de Touré, l’excel·lent estat de forma de Giovani, la progressiva millora d’Henry o la bona actitud i el que va aportar un Deco més centrat.
I una mala notícia, la greu lesió d’Eto’o. Al camerunès l’està perseguint la mala sort i, quan anava oblidat la lesió de l’any passat, haurà d’estar uns dos mesos de baixa. Una baixa sensible i un cop moral pel jugador africà. Pel que fa a l’equip, sembla que la seva baixa no hauria de ser tan perjudicial com ho va ser la temporada passada. De moment, i és l’únic aspecte que se’n pot treure en positiu, s’acabarà la comèdia dels ‘Quatre Fantàstics’ i similars. T’esperem aviat, sort!
Foto: elmundodeportivo.es
La vida a ‘Can Barça’ segueix igual i això és sinònim de problemes. Després de l’empata a Santander em queda la sensació de que l’arbre no s’ha mogut prou i que, per tant, segueixen penjats molts dels problemes que ens va conduir al fracàs més absolut. En el futbol d’avui ja no es guanya caminant. El Barça ha optat pel camí de madurar els partits a l’espera d’una genialitat que sovint no arriba. Els mals de l’equip? Els mateixos de la temporada passada: circulació lenta, jugadors estàtics, pilota al peu, joc pla, incapacitat per sorprendre... però, per sobre de tot, i veig la covardia de l’entrenador. L’alineació esperada, els canvis que molts vaticinàvem, jugadors en posicions on no funcionen per salvar els equilibris de la plantilla, una disposició tàctica més que coneguda pels rivals... Sense novetats al front.
M’agrada que haguem tancat la pretemporada amb 6 victòries en els 6 partits disputats. Hem jugat millor o pitjor, hem jugat contra equips de tota mena, hem jugat amb jet lag d’anada i de tornada… però sempre hem guanyat.
Un partit ajornat, un suposat tifó, un rival molt inferior, la pluja, un camp pesat i lent… Masses punts negatius per esperar gran cosa del darrer partit d’aquesta gira asiàtica.
