Poc a poc anem deixant enrere els records de la passada temporada i ens tornem a il·lusionar amb els nous fitxatges i amb els nous projectes. És bo mirar endavant però sense oblidar el passat. Així, tothom parla de treball, de serietat, d’orde, de competència... Perfecte. Ara bé, a la mínima, ja comencen a aparèixer veus que reclamen la presència dels quatre cracs a la zona ofensiva. És a dir, descompensem l’equip, optem per la versió més galàctica possible, eliminem la competència i produïm, a la llarga, un desordre tàctic que només ens pot conduir al fracàs més absolut.Sobre el paper és molt bonic parlar dels cracs, de la màgia, de la millor davantera d’Europa... Ara bé, només cal veure i analitzar els equips punters del continent – Milan, Chelsea, Madrid, Liverpool... – i reconèixer que molts juguen amb només un davanter i, a molt estirar, amb dos. A més, tenen un mig camp molt poblat i d’enorme contundència. Anar a contracorrent és molt complicat. Els cracs i les excel·lents plantilles, com s’ha demostrat aquesta temporada, no són garantia de res.
A més, l’any passat ja vam haver de llegir i de suportar massa vegades l’opció ruïnosa dels ‘tres petits’ i ara ens volen colar un altre gol amb els ‘quatre fantàstics’. N’haurem après?
Dit això, el que més em preocupa no és que els diaris o les ràdios ens vulguin vendre l’opció dels quatre cracs; el que em preocupa de veritat és que coneixent el tarannà del nostre entrenador, a no ser que aquest estiu s’hagi impregnat d’un nou caràcter, em temo que pot contemplar aquesta opció. De fet, durant tota la temporada ha demostrat una incapacitat total per decidir més enllà d’asseure, si mai s’atrevia a fer-ho, a l’opció més dèbil.
Veurem què passa però no podem tancar els ulls a la realitat del futbol actual i optar per un model molt vistós però gens efectiu. En seguirem parlant.
Foto: lavozdeasturias.es
8 comentarios:
Home jo crec que es molt important mantenir lesquema de joc, i jugar amb xavi iniesta i toure, i a davant tres dels quatre, així potser els quatre pencaran més.
Crec que el més important sería mantenir l'esquema de joc. A més, es poden anar rotant que faria que cadascú donés el máxim d'ell per tal de no ser qui va a la banqueta i donariem descans als més fatigats dels 4 cracks. Jo aposto per tres i un a la banqueta. Malgrat aixó, s'ha de ser fidel a qui es el que menys rendeix, no posar qui toqui perque si.
Salutacions
Per a mi els bons al camp sempre, si la tactica no s'adapta als jugadors, es canvia de tactica i punt... em sembla una collonada aquesta dèria de l'estrategia
Totalment d'acord. Com riuria Mourinho si sortim a Stamford Bridge amb un 4-2-4.
Salutacions.
4-2-3-1
quatre defenses (abidal, puyol, milito i ??? necessitem un altre lateral)
dos pivots (un defensiu, tour� i un creador, deco) tres mitjos-puntes (messi, ronaldinho -mitja punta- i henry), tots tres amb molta arribada i incisi� amb un �nic punta, eto'o. xavi i iniesta a la banqueta, tot i que s�n grans jugadors i comptem amb ells perque la lliga �s molt llarga i depen dels partits cal saber jugar-los de distinta manera, com va fer el bar�a de la segona champions. aquesta seria la meva aposta. mulleu-vos ara.
a veure que us sembla.
Ho sento Àlex, no m'acaba d'agradar. No defén ningú aqui. Jo vull una mitja forta, i això vol dir sacrificar un dels quatre cracks. Però molt em sembla que Rijkaard no tindrà els collons de sentar cada día a un. Ja farà el que sigui per col.locarlos a l'equip titolar.
La meva alineació, sense noms, és ben clara:
Porter.
Dos centrals; un amb bona sortida de pilota.
Dos laterals amb capacitat defensiva.
Un pivot defensiu.
Un mig fort.
Un mig creador.
Tres cracs a la zona d’atac.
elsavidelcampnou.blogspot.com
digueu noms putes!jajajaaja.
vinga pere, tu en saps més que dir posicions, per cert aixo s'acosta bastant al que jo proposo eh?????
alex
Publicar un comentario