13 jul 2007

La mentalitat dels descartats

Ara que ja estem immersos, suposadament, en l’'Operació Sortida' de jugadors, m’assalten una sèrie de preguntes – mai les he aconseguit resoldre – sobre el pensament d’aquells que saben que el seu cicle al club s’ha acabat. Al Barça li costa molt col·locar als jugadors que desitja traspassar – em remeto a la bona argumentació de Txiki sobre el tema – però els meus dubtes es traslladen a la banda dels jugadors. És evident que els jugadors tenen un contracte firmat i el volen defensar al màxim. Dit això, hi ha situacions en què els danys esportius poden ser tan elevats que el tema econòmic hauria de passar en un segon pla.

Parlo, per exemple, de Maxi López que ha perdut l’opció d’anar a un club de prestigi com l’Sporting de Lisboa per petits problemes fiscals que li retallaven el sou. Perd el tren d’un bon equip que estava interessant en ell a canvi de què? Guanyarà una mica més i acabarà al Barça jugant els partits de la Copa Catalunya o en un equip de segona fila on passarà sense pena ni glòria.

Parlo també de Saviola, paradigma actual del jugador que pensa més en els diners que en la vessant esportiva, que es va voler quedar al club sabent que jugaria molt pocs minuts i que hipotecaria el seu futur futbolístic – no ha estat seleccionat per la Copa Amèrica – i ara se’n va al Madrid, regal per als il·lusos que l’aplaudien sense motiu, a cobrar força i a ser, si no canvien molt les coses, un suplent habitual.

Ara també em ve al cap Gudjohnsen que, suposadament, té diverses ofertes d’Anglaterra i es vol quedar i triomfar al Barça. Espero que la seva decisió es basi en premisses econòmiques perquè si es creu el que diu té un seriós problema.

A nivell històric, Dani García és, sense discussió, el jugador més representatiu d’aquesta espècie. Prometia molt però va haver de decidir entre el futbol i els diners; ara deu ser molt ric però la seva trajectòria en el món del futbol va acabar resultant penosa.

Motta, Giuly, Belletti, Ezquerro... han de decidir: diners o futbol?

Foto: mediotiempo.com

4 comentarios:

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Pau Margarit Company dijo...

Els jugadors son mercenaris, menys alguns de la casa i nomes alguns.

Anónimo dijo...

No se per quina raó, però al Barça sempre li ha costat vendre als descartats. No ho entenc de veritat. A més està el que tu dius, els jugadors decideixen quedar-se tot i saber que no jugaran, perque??????
Es un dels misteris del club.

P.D. Giuly ja ha fitxat per la Roma. A veure si ara agafem carrera i en surten més.

Alba dijo...

Els jugadors són simples mercenaris que busquen el benefici y la rentabilitat. Per aquest motiu no els importa anar a l'etern rival ferint els sentiments dels seus antics aficionats que tan l'adoraven. Només alguns dels que són forjant a la cantera d'un club senten els colors i ho entenen.
esperem que els que no comptin pel barça, els puguin posar a algun equip.
Salutacions