Un dels mals que més ha afectat al club durant el darrer any ha estat el relaxament d’uns jugadors que no veien perillar el seu lloc. Aquest fet, no només rebaixava la tensió dels cracs sinó que anava apagant les ganes dels habituals suplents. El remei era evident: fitxatges de qualitat que posessin en dubte l’ordre establert. És més, la idea anava més enllà i es buscava l’entrada d’aire fresc, de noves idees, d'altres mentalitats... El problema es va detectar, les solucions han anat arribant i les conseqüències ja es comencen a notar: Ronaldinho renuncia a la Copa Amèrica, Márquez no juga la final de consolació del torneig, Messi sembla que escurçarà les vacances, Touré i Henry ja s’entrenen... Els beneficis de la competència ja comencen a funcionar. Potser són petits detalls, qui sap, però van ser precisament els molts detalls negatius els que ens van anar abocant cap al fracàs més absolut.M’agrada percebre que a ‘Can Barça’ es vol imposar una realitat marcada per la competència. Veurem com encaixa aquest brot de professionalitat i de ganes de treballar dins d’un grup acomodat i massa acostumat a la llibertat més absoluta. Rijkaard ha de ser l’home clau d’aquesta reconversió: només tres al davant, canvis en relació a l’estat de forma, rotacions únicament quan siguin justificades... Em sembla que la paraula ‘competència’ serà una de les més recorrent al llarg de la temporada.
Foto: elmundodeportivo.es
4 comentarios:
Ojala tinguis raó i la competència rutlli !!!
Aqui el primer q hi ha de posar mà i aconseguir la rivalitat beneficiosa es en Rijkaard, 3 el davant i llestus. Pq si hi ha comencem q si 4, q sino 4, acabarem jugant amb 4 gossos.
A veure si el "yaya" aquest els i demostra als del mig del camp una mica de potència física i corpulència (q no agressiva), q ensenyi als q tenim a anar amb ganes.
Jorj
D'acord amb tot el que has dit, i Frank a lora de deixar un jugador a la banqueta el millor que pot ser es deixari el que no esta en aquell moment a laltura.
L'altre dia parlant amb un amic de l'equip que està fent el Barça, va sortir el tema aquest dels "4 fantàstics". Vam parlar durant una estona sobre si era més convenient ficar als 4 junts, tenir un suplent habitual o un onze titular que es pugui recitar de memòria. L'única conclusió que vam treure va ser aquesta: quan hi hagi una substitució a la davantera, en comptes de sortir Gudjohnsen sortirá Henry o Eto'o. És un canvi substancial, no?
Salutacions.
Totalment d'acord. La competencia va ser una dels molts errors comesos la temporada passada. De moment, solucionat. Ara encara queda arreglar uns altres.
Salutacions
Publicar un comentario