L’èpica és la nostra carta

Quan la desunió i els dubtes s’estaven apoderant de nosaltres ha arribat una jornada intranscendent, en termes de classificació, però que ens ha fet sentir i reviure l’èpica en el moment en que més falta ens feia. Els barcelonistes traiem un orgull especial quan ens sentim perjudicats, quan ens sentim víctimes. Avui ha renascut la bèstia: gol escandalós del Madrid després d’unes mans que ha vist tothom menys l’àrbitre; un Getafe més motivat que si estigués jugant la final de la Copa d’Europa, tenien prima?; un entrenador rival maleducat, defensor del joc brut i amb moltes ganes de pujar enters en la cursa per convertir-se en futur entrenador del Madrid; un àrbitre nefast que es creixia a mesura que se’l cridava i insultava; un equip entregat que ha apel·lat a l’èpica i ha abandonat l’estètica; una aficció activa, tot i que escassa (només 64.000 espectadors), que ha ajudat a obtenir els 3 punts...

El gol inicial de Ronaldinho i l’actitud de l’equip ens feien preveure un partit favorable però l’expulsió del brasiler i la duresa i el sospitós, al meu entendre, comportament del Getafe ens han conduït a haver de lluitar molt per no perdre els tres punts. L’expulsió de Ronaldinho em sembla justa però sempre et queda el regust de què el que ha fet la falta ha sortit beneficiat quan hauria d'haver estat castigat. Potser criticarem el brasiler però cal entendre que arriba un moment en que has de reaccionar. Jo que defenso l’orgull i els jugadors que tenen ‘sang’, no serè el que critiqui ara al ‘10’. Tot i això, jugar amb un jugador menys ens ha obligat a replantejar el partit i a saber patir. L’equip s’ha mostrat sòlid i ha superat amb nota la prova que ens deparat aquest enfrontament. Alguns diran que el Getafe ha estat a punt de marcat però el Barça també ha tinguts les seves oportunitats per sentenciar el partit i ha estat prou intel·ligent, especialment el ‘veterà’ Messi, com per fer adormir el partit i apagar el foc que corria pel cos dels homes de Schuster. Els tres punts són el premi a l’esforç i a les ganes d’un equip que ha fet renéixer l’èpica com a principal valedora per a salvar una temporada que s’encamina cap al fracàs més absolut.

Ara ens esperen 15 dies sense lliga, gentilesa de l’horrorós futbol de seleccions, i ja arriba la jornada clau: el Madrid només pot punxar a Saragossa i nosaltres hem de superat l’escull de l’Espanyol. Qui surti líder d’aquesta jornada serà el campió. El Madrid ho té a les seves mans però no em vull resignar a veure com un equip tan limitat ens refrega el títol per la cara gràcies, també cal reconeixeu-ho, al pasotisme i a la prepotència que ens ha acompanyat i castigat durant tota la temporada. L’èpica i la fe (també el Saragossa) són les nostres cartes.

Foto:marca.com