Ha estat avui

Ha estat avui però podia haver estat qualsevol altre dia. Fins aquí hem arribat. L’equip s’ha enfonsat definitivament, malgrat la magnífica reacció del públic, i la Lliga ja vola cap a les mans dels qui l’ha lluitat més que nosaltres. Això és un autèntic desastre perquè més enllà de l’actitud, factor determinant al llarg de tota la temporada, el que ara falla és la benzina i sobretot el cap. L’equip està bloquejat i la por ens limita les poques virtuts que encara podem reconèixer a l’equip. Ja fa dies que és difícil creure en un grup que ha liquidat un crèdit immens amb un joc pèssim que ens ha conduït al lloc que ens mereixem. Dubto que ningú cregui en el miracle, és més, ni els propis jugadors o el mateix entrenador es creuen el seu lamentable discurs de guanyar-ho tot i esperar que el Madrid punxi. Les dues premisses fallen: ni els Barça, fent servir arguments objectius, serà capaç de guanyar tots els punts ni el Madrid, ja fa dies que ho penso, cedirà en el camí que el condueix directe al títol. Curiós final per una Lliga que ens havíem apuntat al nostre palmarès molt abans d’haver-la guanyat. La fe i, perdoneu-me la paraula, els ‘collons’ del Madrid han pogut amb el pasotisme i el divisme de ‘Can Barça’. Ells són uns guanyadors i nosaltres un club autodestructiu que s’ha de replantejar moltes coses de cara al futur. Ara només ens queda esperar l’inesperat o fer-nos del Sevilla, tot i que ens poden enviar a la prèvia de la Champions, per no viure i veure les burles dels seguidors blancs cap al nostre projecte faraònic. Aquesta és la trista història d’aquesta Lliga.

El partit d’avui no té més història. És com el partit del Llevant o el del Mallorca però sense la sort que ens havia acompanyat. En aquells partits es va marcar un gol de rebot o algun davanter rival va fallar quan només havia d’empènyer la pilota però avui el gol del rival ha arribat. El fil s’ha trencat. Ningú està bé, això ja ho sabíem, per tant només podem demanar actitud. Així, i per ordre de compromís i lluita, podem salvar a Eto’o, a Iniesta, a Puyol i a Deco. Aquesta pot ser la base del Barça futur, del que es tregui de sobre als que no volen lluitar per dignificar la samarreta que porten.

Foto: elmundodeportivo.es