Final

Ara ja s’han acabat les excuses. Hi havia qui ho veia i ho deia, altres que ni ho veien ni ho deien i altres, com jo, que ho veiem però no ho dèiem. El Barça està seguint una trajectòria descendent molt evident a l’hora que es podreix el vestidor i l’entorn i al mateix temps que tots despertem d’un somni al que ens agafàvem com un clau ardent. No és qüestió del partit contra el Getafe, que també, és qüestió de veure l’actitud dels jugadors, de l’entrenador, de la directiva... Tots som culpables d’haver creat unes expectatives desorbitades i d’haver convertit en divinitats intocables a una sèrie de caradures que ja fa temps que ens prenen el pèl i el més trist és que nosaltres ens el deixàvem prendre. Per què? Doncs perquè encara avui escolto excuses com que s’ha de seguir treballant, que cal ser humils, que s’ha de millorar l’actitud... Us sona? A més, encara escolto gent que diu que ara es reaccionarà, que els jugadors trauran l’orgull... No sé si riure o plorar. La frase definitiva l’ha dit el nostre entrenador: “Hem d’acabar aquesta temporada amb dignitat”. Ens atrevirem a dir ja que no guanyarem la Lliga? Avui s’ha escenificat el final d’un cicle que ja feia dies, potser des de la final de París, que trucava a la porta i no el volíem sentir. El Barça galàctic s’ha acabat. Hem arribat al final. El crèdit s'ha esgotat.

Avui, per una qüestió d’estudis, he anat al Palau a veure el Barça d’hoquei. Més enllà del partit, una de les notícies del dia era l’últim partit com a local, si no hi ha un cinquè enfrontament, del ‘Negro’ Páez. Aquest jugador ha estat 13 temporades al Barça hi ha guanyat 40 títols oficials. Aquest jugador si que pot sentir-se ‘tip’ de títols i, en canvi, segueix sent un referent del club, un líder a la pista i segueix amb il·lusió per guanyar i per seguir guanyant una vegada i una altra. Ja sé que l’exemple no és aplicable al futbol però l’espectacle vergonyós d’uns jugadors indignes de vestir la samarreta del Barça m’ha fet recordar el cas del ‘Negro’.

Visca el Barça.