La golejada més dolorosa

El gran mestre Basté va dir ahir que havíem d’agafar tot el que pensàvem sobre el Barça, el bo i el dolent, i fer una barreja a veure que en sortia. Jo ho vaig fer i la sensació que en va sortir és la mateixa que tenia la setmana passada: no tinc motius objectius per pensar que serem campions. L’equip ha fet un molt bon partit, hem estat efectius, hem guanyat sota pressió... tot el que vulgueu però per molt que guanyem tots els partits per deu a zero no serem campions, tot i que en molts comentaris sembli que només depenem de nosaltres mateixos, fins que el Madrid perdi o empati algun partit. Tot anàlisi optimista o pessimista ha de començar per parlar del Madrid, ja no ens serveix dir que l’equip ha tornat i que ningú ens aturarà perquè la pilota està en una teulada que no és la nostra. Per tant, parlem del Madrid: Amb sort o per ganes però guanyen. La filosofia del Madrid és guanyar i amb l’objectiu tan a prop no semblen disposats a fallar. Per ser realistes hem de reconèixer que, per lo civil o lo criminal, els partits de casa els guanyaran. Ni el Depor ni el Mallorca tenen prou entitat ni es juguen prop com per fer front a la pressió del Bernabéu i a la força d’un equip que busca el títol. La nostra única opció és el Saragossa. No es jugaran res, el Madrid és molt fort a domicili... Ens haurem d’agafar a aquest clau cremant i pensar en donar-los algun al·licient. És la trista opció d’un equip que ha llençat un títol i que ara el vol recuperar demanat que els altres et solucionin els problemes. De fet, ahir em vaig mosquejar molt amb el Recre però després vaig pensar: Quina culpa en tenen ells dels nostres problemes?

El Barça ens va regalar, ja era hora, un bon partit de futbol. Deixant de banda la lamentable actuació dels rivals, es va veure un Barça més entonat i conscienciat de que s’ha de ser efectiu. La golejada no em diu res, és més, em fa pensar en la deixadesa que ha mostrat l’equip durant tota la temporada i el poc benefici que traurem d’un resultat tan destacable. Cada gol era un punyal que em feia recordar la molta qualitat que tenim a la plantilla i les oportunitats que hem regalat per prepotents i per creure’ns que sense treball es podien assolir els objectius. Dit això, no ens vam trobar amb prou problemes com per donar crèdit a l’equip. Amb el vent a favor la nau va navegar ràpid però quan vingui en contra potser tornarà a aparèixer el Barça dels últims mesos.

Creure en el miracle és cosa de cadascú. Serà important fer pressió i intentar buscar que el Madrid ens regali un títol que tenen a la mà per moltes exhibicions que fem. Dit això, no demanem als altres el que no hem estat capaços de guanyar nosaltres.

Foto: marca.com