Un Barça de serveis mínims

Tres punts més i un partit menys. A aquestes alçades no em costa gaire ser resultadista. Superat el trauma de no veure ni bon joc ni espectacle i acostumant-me poc a poc a patir contra qualsevol rival ja m’he abonat a la teoria dels tres punts i a aplicar-me una amnèsia parcial. Guanyar i oblidar. Dit això, em sembla que l’equip segueix una tendència a l’alça des de l’humiliant derrota a Saragossa. A partir d’aquell moment, l’equip va adonar-se de que aquella actitud ens conduïa directament a l’abisme i s’han aplicat fins a arribar al punt del que jo anomeno “joc digne”, aquell que es pot assolir amb un bon esforç, amb ganes i amb certa qualitat tenint en compte les moltes limitacions, físiques, mentals i d’actitud que té l’equip. El Barça de Sant Sebastià ha trobat l’equilibri. L’equip estava ben posat, compensat, amb una defensa sòlida, un mig camp consistent – que no tornin els tres petits – i una davantera que incomodava a la defensa rival tant en la pressió com en la mobilitat a l’hora d’atacar. La Real, perquè no dir-ho, tampoc ens ha incomodat en excés – patim per naturalesa – i ha demostrat perquè està camí de Segona.

També ha semblat que des de la banqueta s’ha encertat. El pivot defensiu, en aquest cas Edmilson, ajuda a compensar l’equip i permet més llibertat als homes de creació. A més, la posició de Ronaldinho ha acabat per construir un rombe al mig del camp, una idea que ja feia temps que em rondava i que dóna un nou aire a l’equip. El brasiler a la banda no es troba còmode, no té capacitat per desbordar i no segueix al seu lateral quan toca, i el Barça perd la seva capacitat per fer aquella darrera passada letal. Al mig, no com a davanter estàtic sinó com a mitjapunta, Ronaldinho disposa de més llibertat i no castiga tant a l’equip en la fase defensiva. A més, dóna opcions a la segona línia ja que es crea un buit al centre de la defensa. Xavi en dues ocasions i Iniesta en la jugada del primer gol han fet bona aquesta teoria. L’altre home clau ha estat Eto’o. El camerunès segueix lluny del seu millor nivell però dóna una mobilitat i una rapidesa a l’atac que desarticula a qualsevol defensa.

S’acosta el final i aquesta victòria ens acosta al nostre objectiu i trenca alguns dels fantasmes que s’han volgut crear des de l’exterior. Tres punts i a esperar el que passa avui al Bernabeu. De moment, feina feta.

Foto:marca.com

Resum del Real Societat - Barça: