Remar en contra direcció

S’acosta la jornada decisiva per a decidir el campió d’aquesta Lliga i estem vivint, curiosament, tot allò que no s’hauria de fer si es vol ajudar a l’equip. Als mitjans només veig noms de jugadors, enquestes de si un es queda o l’altre marxa, polèmiques sense sentit... i el que ja ha fet vessar el got de la meva paciència: una portada amb un dels nostres jugadors més importants, si no el que més, vestit amb la samarreta d’un altre equip mentre se li obre la porta perquè marxi. Increïble! Jo no vull que aquí es munti l’esperpèntica modalitat de Madrid: que si final de Champions, que si el Madrid ‘toca’ a un titular del Barça, que si Beckham és el nou Déu del futbol, que si Capello es pot quedar... No vull que m’expliquin una realitat virtual, tot i que envejo la seva capacitat per unir-se i per oblidar tot el què ha passat, però tampoc puc acceptar uns atacs tan fora de lloc com els que estic contemplant. Ja entenc que els mitjans tenen una posició i que els agraden més uns que els altres però l’obsessió malaltissa d’alguns només ens perjudica. A més, aquests que disparen a discreció són els que després s’omplen la boca explicant que són barcelonistes, que ajuden quan fa falta... i, per acabar-ho d’arrodonir, també s’apunten al carro del bon periodisme, de què el que expliquen és la realitat, que una cosa és l’opinió i una altra la informació...

Què hi farem! Som com som i ens perd aquest afany de destruir tot allò que no ens agrada. No voldria pensar que hi ha qui ja firmaria perdre la Lliga a canvi de que les seves obsessions es poguessin resoldre en positiu. Som uns mestres en remar en contra direcció.

Foto: noticiasbet.es