El final més cruel per a una temporada desastrosa

Hem perdut la Lliga perquè ens ho hem merescut. Hem lapidat una avantatge i un crèdit immensos i hem volgut recuperar el terreny perdut quan ja era massa tard. Tot això ja fa temps que ho estic dient, tot i que he patit i m’ho he cregut com el que més, però el final de la història ha estat massa tràgic. És excessiu que es produeixin dos gols que et perjudiquen quan ja s’acaba el temps, quan ja no pots reaccionar... Són aquells gols que et deixen fred, sense resposta. No es podia haver escrit un guió més cruel, un guió que girés la truita per complert quan ja acariciàvem la glòria, un guió que deia que el Barça no seria capaç d’aprofitar l’anhelada pèrdua de punts del Madrid. Molts es donaran cops de cap contra la paret maleint la sort d’uns i la desgràcia dels altres però la història només atorgarà la glòria al campió i aquest serà el Madrid. Serà el Madrid perquè, segurament, s’ho ha cregut més, perquè ha estat més humil i perquè ha tingut més fortuna que nosaltres. La història ens diu que el Madrid necessita molt poc per guanyar un títol i, una altra vegada, aquesta premissa s’ha complert. El Madrid de Capello, el de la pudor d’alcohol al vestidor, el del nefast president... ha pogut amb el Barça galàctic que s’havia de menjar el món i que ha demostrat que sense treball ni compromís no es pot arribar a bon port.

Del Barça ja tindrem temps de parlant-ne. Totes les expectatives i il·lusions amb les que partíem s’han anat diluint i el desgavell i la desunió ens han passat factura. Tot i que tenia l’esperança de fer una revolució amb el títol sota el braç, s’haurà de fer sense ell. Aquí s’acaba un cicle i és el final de moltes persones que ens han donat molt i que ens hem estimat molt però que ara ens tocarà acomiadar. Ara és el moment de refer-nos i de treballar molt i bé perquè la il·lusió esborri de la nostra memòria la desgraciada nit del dissabte 9 de juny de 2007. Visca el Barça!

Foto: marca.com