Liverpool: Última parada

Sí senyors, la Champions ja se’ns ha acabat. Agafàvem un tren carregats d’il·lusió i disposats a completar un recorregut llarg i ple d’emocions però aquest tren s’ha aturat a Liverpool i ja no tornarà a arrancar. La competició més important a nivell futbolístic, on es viuen els partits més emocionants, on jugués contra els millors equips... tot s’ha esfumat quan tot just començava. La trajectòria del Barça a la Champions ha estat curta i decepcionant. Vam viure una primera fase molt irregular on no es va poder vèncer al Chelsea i on es va patir fins al darrer partit per classificar-se com a segons de grup i ens hem acomiadat en una primera eliminatòria nefasta, deixant una mala imatge i caient derrotats contra un equip menor. El Liverpool té força, lluita, s’entrega, disposa d’un mig camp potent, d’una defensa sòlida i d’una davantera treballadora. A tot això i suma la força del seu públic i la saviesa de Benítez. No té gaire més. Una qualitat mitjana, uns atacants poc efectius, poca elaboració de joc... En definitiva, un equip mediocre que em sorprendria que aconseguís passar de la propera eliminatòria. I el Barça què? Doncs, el mateix de tota la temporada. Ja em cansa recordar la poca capacitat de lluita, la manca de joc fluït, la poca arribada, la feblesa al mig camp, la prepotència de jugadors i directiva i la deixadesa dels entrenadors i els preparadors físics... També m’avorreix parlar de la desaparició de Ronaldinho i de la hipoteca que representa el ‘10’ per l’equip ja que, per exemple, obliga a Rijkaard a perdre la carta Eto’o al col·locar al camerunès a la banda perquè el brasiler no es cansi defensant, m’avorreix, també, el llastimós joc de passada de Deco, la poca transcendència de Xavi i Iniesta, la baixa forma de Márquez... Masses problemes per aspirar a res. Amb aquest panorama, tot va anar, tristament, com era de preveure. El Barça no marca els mínims per ser un referent a Europa, s’ha demostrat contra el Liverpool i s’hagués demostrat, com ha passat durant tot l’any, contra qualsevol rival amb una mínima entitat. Som un vaixell gran i potent però tenim moltes esquerdes i ens entra l’aigua per tot arreu. A més, tothom veu el problema però ningú s’afanya a tapar les fuites perquè som tan sòlids que no ens podran enfonsar. La Champions s’ha acabat, com el Mundial de Clubs o la Supercopa d’Europa. No ens dispararem un tret al cap com proposava Deco, el que farem és intentar vendre, fins que ja no ens quedi res, que ja ho arreglarem com proposava Xavi. Avui, però, em fa molta mandra parlar del futur de l’equip i de les excuses de nen de parvulari. Això sí, podem tancar, si posem una mica de dignitat a l’assumpte, una bona temporada per acomiadar, així, a molts dels jugadors que ens han donat diversos títols i alegries i que els ha arribat l’hora de dir-nos adéu.

El Microscopi
Edmilson, Eto’o i ara Gudjohnsen. Tots diuen el mateix i quan tres versions diferents coincideixen ja es pot començar a parlar d’una certesa. Poc treball, molta prepotència, poc companyerisme, poc sacrifici... Aquest són els mals de l’equip, pesi a qui pesi és una realitat. M’agraden els jugadors que fugen de la hipocresia. No hem de seguir treballant, mirar endavant i dir que ja s’arreglarà tot per art de màgia. Els problemes són els que són i cal decidir si afrontar-los o deixar-los córrer i anar justificant la pèrdua d’un títol darrere l’altre.

El Telescopi
València, Liverpool, Chelsea i Roma. Més efectivitat i resultadisme que màgia i joc ofensiu. Ja fa temps, amb l’excepció de la temporada passada amb el Barça, que s’està imposant el joc contundent, de lluita, l’ordre per davant de les genialitats. Apartats de la competició queden el joc de toc del Barça, l’Inter i el seu record de victòries consecutives, l’Oporto i la seva il·lusió i el Lió i les sis lligues que no podran completar amb una Champions. El Chelsea s'ha convertit en favorit número 1.

La Frase
Només una de les perles de Gudjohnsen: “El Liverpool no es un gran equipo ni tiene nuestra calidad, pero trabajó como un equipo y los jugadores corrieron por sus compañeros, lo que nos faltó a nosotros”. Amén.