La història de sempre

Veure aquest Barça tan pobre ja no sorprèn a ningú. Que un pèssim Madrid ens posi contra les cordes fa que apareguin els mateixos fantasmes de partits anteriors. La lògica sol ser la mateixa: ens pensem que golejarem, ahir jo no ho pensava, sortim creient-nos molt superiors, ens manca solidesa a tots nivells, ens falten bones solucions des de la banqueta i ens costa superar situacions adverses. Això va passar ahir i ha passat al llarg de la temporada. Aquesta és la realitat i tota la resta són excuses dels que no ho volen veure o dels que volen tapar allò evident.

La tàctica de Rijkaard va sorprendre i no va funcionar, massa riscos sabent que l’equip no rutlla. El 3-4-3 serveix en situacions d’emergència o quan l’equip funciona al 100%. Amb el nivell de joc sota mínims cal ser més conservadors. Tampoc entenc la fixació de l’entrenador per col·locar a Eto’o a la banda i a Ronaldinho al centre. Bé, sí que ho entenc. El ‘10’ no cobreix la seva zona en la fase defensiva i el camerunès tapa, si fa falta, les pujades del seu lateral. Més enllà d’això, que ja és prou lamentable, em sorprèn que perdem l’opció Eto’o com a davanter centre. El camerunès no està ni al 50% però corre tot el que pot, es desmarca, crea perill, obre espais... potser no defineix, de moment, però la seva presència inquieta. En canvi, la ubicació al centre de Ronaldinho ens perjudica enormement. El brasiler no es mou, no es desmarca, no obre espais... l’únic que fa és facilitar la tasca al centrals retenint la pilota i alentint el joc blaugrana.

En l’anàlisi individual molts jugadors blaugranes queden en evidència. Oleguer va desentonar i va restar moltes opcions a l’equip. Márquez està completament desdibuixat. Corre, s’ofereix, va la tall... però sempre és imprecís o arriba un segon tard. Es troba a faltar la seva solvència. Deco segueix en línia descendent. És un lluitador i un guanyador nat, això s’ha de reconèixer, però està en un estat de forma vergonyós i no entrega una pilota bé ni per error. I Ronaldinho? Jo ja no sé què més dir. Només em sorprèn la capacitat de l’entrenador, companys i premsa per amagar l’actitud d’aquest jugador. Ens ha donat molt però ara és un llast, dins i fora del camp, que hipoteca a tot el conjunt. En l’apartat positiu, cal destacar a Valdés per ser l’autèntic salvador de l'equip, a Puyol per la seva entrega, a l’Eto’o per tenir ganes de guanyar malgrat que les coses no li surtin bé i a Messi, gran entre els grans. Si l’argentí defineix pot ser un gran jugador.

I el Madrid? Doncs no em va demostrar ser res de l’altre món. Té algunes virtuts, poques, i té a alguns jugadors de qualitat, pocs, que li van permetre posar en perill a un Barça de serveis mínims. Va estar a punt de guanyar perquè va estar més tranquil i perquè tenia les coses clares. Al final, però, va cedir un empat i va deixar, segons llegeixo, una bona imatge i unes bones sensacions. Em sembla que els bons resultats contra el Barça els han salvat la temporada. Un trist consol.

El Microscopi
Ahir vaig viure algunes sensacions estranyes. Més que un derbi, el partit d’ahir, en quan al nivell de tensió, semblava un partit entre solters i casats. Les directives donant-se petons, un fair-play excessiu, els jugadors que s’abracen i s’expliquen secretets, el públic fred... Com s’enyoren aquells derbis de màxima tensió, de grans xiulades, d’entrades dures, d’empentes i insults. No és el políticament correcte però és el que sento.

El Telescopi
Veurem avui al Sevilla. Ara tothom se’l mirarà amb lupa i és quan ha de demostrar si val o no val. A camps com els del Nàstic és on es guanyen les lligues. I també veurem al València. La seva continuïtat a la Champions em fa pensar que perden punts per alçar-se amb el títol. S’haurà de veure.

La Frase
Ramón Calderón sobre Capello: “Ha demostrado que sabe muy bien lo que hace”. Tot i intentar-ho amb totes les nostres forces, em sembla que no serem a temps de salvar-lo. Quina llàstima!