És època de rumors, de noms, de suposades declaracions, d’escoltar la veu de molts representats ansiosos per col·locar els seus jugadors i poder treure un bon rèdit econòmic i una època de manca d’informació per omplir les pàgines dels diaris esportius i les hores i hores de ràdio i televisió dedicades al Barça.
En les darreres setmanes han aparegut molts noms, molts perfils de jugador diferents. L’últim i, de fet, el que m’ha portat a escriure aquest article és el nom d’Abidal. El lateral esquerre del Lió és, possiblement, un dels pocs que acabarà aterrant, si no m’equivoco, a ‘Can Barça’. A més, el francès exemplifica el model perfecte de fitxatge que, en els últims temps, ens han funcionat. La qüestió és fitxar a un jugador amb certa experiència a Europa que, a més, jugui en un equip competiu però que no sigui dels considerats ‘grans’ i que hagi guanyat ja algun títol però que tingui l’afany de complir, encara, molts reptes personals i col·lectius. També cal tenir una edat compresa entre els 23 i els 28 anys, ser un jugador que sol anar amb la selecció dels seu país i que arribi al Camp Nou sense el cartell de figura indiscutible i sense que s’hagi pagat per ell un preu desorbitat. Abidal compleix tots aquest requisits: Juga a l’Olimpique de Lió des de l’any 2004, ha guanyats diversos títols però no ha triomfat a la Champions i es va quedar a les portes de guanyar un Mundial, té 27 anys, és un fix al seu club i al combinat nacional, no té el cartell de gran crac però pot ser molt útil i el seu preu podria rondar els 10 o 12 milions d’euros. En definitiva, Abidal compleix el perfil de molts dels jugadors que han triomfat al Barça. Alguns dels que complien la majoria de condicions eren, fent un petit repàs improvisat: Ronaldinho, Márquez, Giuly, Edmilson, Deco, Cocu, Figo, Koeman o Romário. Complir el perfil no és una garantia d’èxit però és la constatació del bon funcionament d’aquest tipus de fitxatges.
En les darreres setmanes han aparegut molts noms, molts perfils de jugador diferents. L’últim i, de fet, el que m’ha portat a escriure aquest article és el nom d’Abidal. El lateral esquerre del Lió és, possiblement, un dels pocs que acabarà aterrant, si no m’equivoco, a ‘Can Barça’. A més, el francès exemplifica el model perfecte de fitxatge que, en els últims temps, ens han funcionat. La qüestió és fitxar a un jugador amb certa experiència a Europa que, a més, jugui en un equip competiu però que no sigui dels considerats ‘grans’ i que hagi guanyat ja algun títol però que tingui l’afany de complir, encara, molts reptes personals i col·lectius. També cal tenir una edat compresa entre els 23 i els 28 anys, ser un jugador que sol anar amb la selecció dels seu país i que arribi al Camp Nou sense el cartell de figura indiscutible i sense que s’hagi pagat per ell un preu desorbitat. Abidal compleix tots aquest requisits: Juga a l’Olimpique de Lió des de l’any 2004, ha guanyats diversos títols però no ha triomfat a la Champions i es va quedar a les portes de guanyar un Mundial, té 27 anys, és un fix al seu club i al combinat nacional, no té el cartell de gran crac però pot ser molt útil i el seu preu podria rondar els 10 o 12 milions d’euros. En definitiva, Abidal compleix el perfil de molts dels jugadors que han triomfat al Barça. Alguns dels que complien la majoria de condicions eren, fent un petit repàs improvisat: Ronaldinho, Márquez, Giuly, Edmilson, Deco, Cocu, Figo, Koeman o Romário. Complir el perfil no és una garantia d’èxit però és la constatació del bon funcionament d’aquest tipus de fitxatges.
Foto: fff.fr
1 comentario:
Si, si. Com dic en el meu blog, el Barça l'any que ve tindrà dos equips a la primera divisió. Es la nova concessió del Villar. Allà veuràs els nous fitxatges blaugranes.
Publicar un comentario