Victòria amb massa ajudes (BAR 3-1 ATH)

El partit contra l’Athlètic és d’aquells en que pots guanyar amb molta facilitat, però en que acabés patint en excés i havent de sentir, amb raó, que les ajudes arbitrals t’han facilitat molt les coses. El Barça ha sortit al camp amb ganes d’esborrar la mala imatge oferta en el debut a Santander i en la primera part, s’han vist detalls del millor Barça amb una pressió interessant i amb un joc ràpid i dinàmic, amb l’interessant variant de Ronaldinho com a mitja punta, que han posat als bascos contra les cordes. El bon joc de l’equip, amb repetides pujades per la banda dels laterals, s’ha concretat amb un espectacular gol de falta de Ronadinho. Després, el conjunt blaugrana ha seguit forçant la màquina fins que un penal inexistent ha permès al propi Ronaldinho col·locar el 2-0 al marcador. Bons 45 minuts de l’equip de Rijkaard amb un mig del camp més consistent – bona feina de Deco – i amb una davantera més fresca i atrevida.

A la segona part, hem vist la part fosca d’aquest equip ple d’estrelles: s’ha afluixat el ritme i, en aquests casos, qualsevol equip et posa problemes. L’Athlètic, un equip fluix de veritat, ha anat creixent a costa del joc lent i mancat de profunditat del Barça. Quan especules, per molt que el rival tingui pocs arguments ofensius, sempre pot arribar una pilota penjada, un embolic i gol. A patir, quan el partit tenia un clar color blaugrana. Bé, el patiment ha estat curt gràcies a l’error garrafal i escandalós – s’ha de dir quan et va en contra, però també quan és a favor – de l’àrbitre al donar validesa al presumpte gol de Touré. D’aquí al final, amb els dos equips amb 10 jugadors, poc més que l’esperat debut d’un Giovani en forma i descarat que ja ha deixat detalls del bon jugador que farà gaudir al Camp Nou.

En resum, un Barça de dos cares amb detalls positius al principi i amb dubtes a la segona part. És evident que cal anar creixent i ser més eficaços per tal d’anar dissipant dubtes i no haver de reconèixer que ens han donat una empenta decisiva per acabar guanyant el partit.

I ara, 15 dies sense futbol. Bé, amb futbol de seleccions que, pel fet, em sembla que és el mateix.

Foto: elmundodeportivo.es