Aire (BAR 3-0 OLY)

Al Barça li feia falta una victòria contundent per allunyar els fantasmes i el nerviosisme que s’anava apoderant de tots plegats. I quina millor manera de fer-ho? Doncs en el debut a la Champions i contra el teòric rival directe per aconseguir el primer lloc del grup. Ara bé, res d’eufòries. L’equip ha estat més entonat i a destacat, com ho havia fet durant els darrers partits, la seguretat i la fermesa defensiva. En aquest aspecte, és difícil que un equip amb recursos no creï cap mena de perill, com ha passat avui amb l’Olympique - més fluix del que la majoria pensàvem -, i això ajuda a reforçar el paper d’homes com Abidal, Touré i Milito, fitxatges d’aquesta temporada, que s’estan destapant com a bàsics en l’esquema defensiu de l’equip de Rijkaard.

En l’aspecte ofensiu, s’han apreciat millores puntuals a remolc, bàsicament, de la presència vital i desequilibrant de Leo Messi i en l’aparició en el tram final d’un Iniesta que demana a crits la seva presència a l’equip titular. A més, s’han viscut moments de més mobilitat i de major velocitat combinats, això sí, amb d’altres d’espessor i de tornada al joc lent i pla que tan enfada a la parròquia. D’altra banda, en la cistella de coses que cal millorar hi segueixen ben presents la pressió i la falta de velocitat, personificada en Ronaldinho – canviat davant la seva incapacitat per aportar aspectes positius a l’equip – i en Henry, que limiten la capacitat de l’equip als contraatacs o a l’hora de superar al defensor corresponent.

La barreja de tot plegat ens ha deixat un 3 a 0 contundent que dóna aire a l’equip i que ens fa encarar amb garanties la primera fase de la Champions. I ara, el Sevilla... Futbol de qualitat i amb una exigència màxima sota el paraigües que, de moment, ens garanteix el fet de jugar els partits al Camp Nou.

Foto: marca.com