Torna el Barça que volem (BAR 4-1 SAR)

Qui ens havia de dir que en un partit entre setmana, en un horari intempestiu i quasi criminal, amb els primers freds de la tardor i contra un rival dur, havíem de recuperar aquell Barça que tantes alegries ens va donar i que ara ens fa somiar en un futur prometedor. Coses del futbol! Aquest és el Barça que volem: lluitador, solidari, agressiu, precís, inspirat... i amb ganes de divertir-se i de divertir-nos a tots plegats.

Durant la primera part, el Barça es va mostrar com un cicló capaç d’arrasar a qualsevol que li plantés cara. Conduïts per un Messi extraordinari, l’equip va recuperar la majoria d’aquelles essències que tantes vegades li hem reclamat: pressió, velocitat de pilota, desbordar al marcador, moure’s sense pilota... Quan es treballa bé i es dóna marge a que aflori la molta qualitat que té l’equip només és qüestió de mirar i gaudir. És un espectacle veure a un equip que ataca i ataca sense parar, que pressiona un cop a perdut la pilota, que provoca còrners, que torna boig als defenses rivals, que en cada jugada s’acosta al gol... Una exhibició de futbol. 4 a 1 al descans, amb un públic entregat, i la sensació d’haver vist una màquina perfecte de fer futbol que ens quedava massa lluny en el record. Les raons del canvi? Ufff... la matèria primera hi és – també hi era quan les coses no rutllaven -, partim d’un bloc defensiu consistent, hem consolidat posicions clau, hem repetit equip – un factor al que no se li dóna importància, però que ajuda a lligar mecanismes - , ens sustentem en la força i en les condicions que ens aporta el Camp Nou, hem vist néixer un autèntic líder com Messi, Iniesta s’està destapant com el gran jugador que molts defensaven, Rijkaard se’l veu més despert i valent, l’entorn ha apretat el suficient com per fer despertar a un grup massa acomodat i intocable... No sé, suposo que aquestes raons i d’altres que se m’escapen estan convertint al Barça en l’equip que tots desitgem.

La segona part ja va ser una altra història. De fet, vam tornar a l’essència del Barça imponent de Rijkarrd que resolia el partit durant els primers 45 minuts i després controlava i esperava el final de partit. Dit i fet. Els blaugranes van baixar una marxa i el Saragossa es va aplicar, sobretot augmentat la duresa, per tal de no marxar del Camp Nou amb una golejada d’escàndol. Al final, només em queda una petita queixa per no haver gaudit de més minuts de Bojan i de Giovani. Sabem com és Rijkaard i no el canviarem, però amb el partit resolt era el moment de treure als nous valors del planter i augment les revolucions de l’equip. Ens queixem per vici!!

Superats els tres partits a casa, ens queda la revàlida de guanyar a domicili. Dissabte toca el Llevant, cuer de Primera. Sens dubte, és un bon moment per anar esborrant un dels grans handicaps de l’equip.

Foto: as.com